L'últim dia de Librerío de la Plata: "Aquí sempre et senties especial"

Sabadell"Em pots fer una última recomanació? No em diguis el títol. La meva mare s’endurà el llibre; així, quan arribi a casa després d’entrenar, em trobaré una sorpresa", li diu un noi a Cecilia Picún, que no deixa de fer abraçades, recomanar llibres i fer-se fotografies amb tots els clients que avui han anat a comprar el seu últim llibre. Se sap el nom de tots. Dels clients i dels seus fills. Avui divendres, el Librerío de la Plata abaixa la persiana. Fa més d’un mes que Picún va anunciar que no li renovaven el contracte de lloguer. Volia continuar fins a la seva jubilació, el 2027, però no ha estat possible.

En el seu comiat marca tots els llibres amb el segell Navigare necesse est [Cal seguir navegant]. "Ha vingut moltíssima gent aquestes últimes setmanes i cadascú té una història, un record. Hem repassat les fitxes per veure quin és el primer llibre que van comprar", explica mentre mostra una targeta que li ha fet una clienta amb una cita d'una d'aquestes primeres compres, Brujarella, d'Iban Barrenetxea. Al coll, Picún du un penjoll que és un altre regal que li han fet uns infants. Li han assegurat que l'han carregat d'energia positiva. "És un dia trist, però hem creat una comunitat prou forta perquè d’alguna manera sobrevisqui al local", diu Picún. Els clubs de lectura, per on han passat desenes d'escriptors, editors i traductors, continuaran en espais cedits per l’Ajuntament de Sabadell. "Havíem aconseguit crear un espai on els vincles humans, i no els algoritmes, eren molt importants, i això és una esperança de futur", afirma la llibretera.

Les últimes recomanacions

Aquest divendres la llibreria és plena de gent remenant llibres que topen els uns amb els altres. Al fons, destaca la màquina d’escriure del periodista i escriptor uruguaià Eduardo Hughes Galeano. L’autor de Las venas abiertas de América Latina, que tant va batallar per rescatar la memòria d'un territori sovint menystingut, era amic de Picún i la seva germana l'hi va donar. A les prestatgeries, ja força buides, sempre hi havia molts llibres d’autors llatinoamericans, perquè Picún va néixer i créixer a Montevideo. L’Eire, que té 14 anys, camina amb una pila de llibres. Li havia demanat a la llibretera que n’hi recomanés alguns. Entre ells, la divertida Cluny Brown, de Margery Sharp. Marta Tricuera ha anat moltes vegades a la llibreria amb la seva filla de 7 anys. Picún va regalar a la nena el seu primer llibre. "Aquest lloc és com un refugi, lluny del soroll de fora, entres aquí i et sents especial, perquè la Cecilia t'hi fa sentir, et dona pau, i hi ha molta feina al darrere que no veiem. Sempre s’organitzaven moltes activitats i la Cecilia tenia un munt de detalls", explica.

Picún va treballar durant 20 anys a la indústria farmacèutica a Montevideo. Va arribar a Sabadell per amor i, amb la seva parella, l’advocat Miguel Sánchez Laguna, va obrir la llibreria el 2013. "Sempre he estat una gran lectora, em vaig tirar a la piscina i Sabadell em va acollir", assegura. L’amor als llibres feia que, fins i tot, s’emportés la seva filla a llegir sota un arbre en comptes d’anar a classe. Sempre té una recomanació per a tothom. Hi ha qui entra i li explica quin és el seu estat d’ànim o què necessita en aquell moment, i ella té el llibre adient. "Et dona bons consells, sempre l’encerta, i això no ho trobes en altres llibreries", diu el Toni, que s’ha quedat Negra nit de Chris Offutt. "El tracte és molt especial, sempre que hi passo per davant em venen ganes d’entrar", afegeix. L'aparador no és gens convencional, sempre hi ha un petit relat, una història, una frase, una reivindicació. "A la llibreria hem parlat de molts llibres, però sobretot hem parlat de la vida", diu Picún poc abans de tancar definitivament les portes i encetar algunes ampolles de cava. Diu adeu a un local, però no a molts dels lectors que continuarà trobant-se als clubs de lectura.