Divisió pel futur del Centre d’Història Contemporània de Catalunya: nou impuls o risc de dilució?

BarcelonaEl Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) es va crear el març del 1984 amb l’objectiu de fomentar l'estudi i la difusió de la investigació històrica. L’ambició de Josep Benet, el seu primer director, era recuperar sobretot la memòria sobre la història del catalanisme. Un altre repte era ajudar els joves investigadors i promoure la difusió de les seves investigacions. Quan es va inaugurar el Museu d’Història de Catalunya, el CHCC es va traslladar al mateix edifici. Compartien l’espai però res més.

Amb el temps, el CHCC va anar perdent pressupost i competències. De fet, un dels seus projectes estrella, el Cost Humà de la Guerra Civil, una investigació iniciada fa més trenta anys sobre els morts a Catalunya durant la Guerra Civil —catalans i no catalans, d’un bàndol i de l'altre—, va passar a mans del Memorial Democràtic el 2019. Paral·lelament, es van anar produint jubilacions de personal tècnic que no van ser substituïdes. L'octubre del 2025, amb la jubilació del cap tècnic Lluís Duran, el centre va quedar sense historiadors en plantilla. Actualment, el seu director és l’historiador Jaume Sobrequés, però no cobra cap sou. El centre manté parcialment l’activitat editorial, però amb limitacions creixents. Ara és al centre d’una polèmica que va arrencar quan es va dir que passaria a dependre del Museu d’Història de Catalunya.

Quatre expresidents de la Generalitat —Jordi Pujol, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra— i dues expresidentes del Parlament —Carme Forcadell i Laura Borràs— s’han adherit al manifest en defensa del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC). El manifest, titulat Per un Centre d’Història Contemporània de Catalunya, amb projecte i futur renovats, al servei del país, es va començar a difondre el desembre del 2025 i defensa que el CHCC no només s’ha de mantenir, sinó que s’ha de potenciar com a eina clau per a l’estudi i la divulgació de la història contemporània de Catalunya. Entre els signants també hi ha exresponsables de la conselleria de Cultura com Joan Guitart, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras, Santi Vila, Lluís Puig i Àngels Ponsa.

Els vaivens polítics

Fins ara, però, no s'ha explicat públicament què implica el trasllat al Museu d'Història de Catalunya. Com el Memorial Democràtic, en els darrers anys el CHCC ha viscut una vida erràtica depenent dels governs. Ha estat vinculat inicialment a Presidència, i després a Exteriors i a Justícia. “El traspàs a Cultura i la integració al Museu d’Història permeten resoldre un desencaix administratiu i tornar a la lògica original del centre”, afirma el director del Museu d’Història de Catalunya, Jordi Principal. En aquest sentit, defensa que no es tracta d’una ruptura: “No hi hauria cap discontinuïtat, sinó que es reforçarà per consolidar una estructura més forta”. Principal recorda que el centre va néixer com un organisme de recerca “autònom dels vaivens polítics, dels quals no sempre s’ha pogut deslliurar, amb la voluntat d’estar arrelat al país i de difondre el coneixement a la societat”.

El director del Museu d’Història de Catalunya assegura que la integració permetrà reprendre'n "l'esperit inicial". “El canvi és rellevant, però els beneficis són prou clars i importants, perquè el centre no perdrà ni la seva identitat ni la seva marca i continuarà tenint pressupost propi; actualment té una partida de 65.000 euros, a més del capítol 1 corresponent al personal, i gestió pròpia de recursos”.

En els seus orígens el CHCC havia desenvolupat un programa molt ambiciós d’orientació a la recerca, la publicació i la difusió de la història contemporània, amb la voluntat de fer de pont entre el món acadèmic i el públic interessat en la història. Aquesta funció es concretava en conferències, cursos, publicacions i activitats de divulgació que buscaven apropar la recerca històrica a la ciutadania. Principal té la intenció de reprendre'l i de reforçar sobretot la incorporació de joves investigadors que facin recerca i ajudar a la divulgació i publicació de les investigacions.

Així i tot, els firmants del manifest temen que perdi autonomia i capacitat de definir una política pròpia de recerca i commemoracions. "Aquesta integració podria transformar el centre en un apèndix del museu", assegura l’historiador Josep Maria Roig i Rosich, que havia dirigit el CHCC entre el 2008 i el 2011. "Quan vaig agafar el càrrec de director, la política de commemoracions era una mica erràtica i vaig lluitar molt per fer-nos càrrec d’aquesta tasca, però aquesta competència també es va perdre el 2010 amb el canvi de govern", assegura Roig i Rosich. "Tots els museus tenen centre de recerca, però l’àmbit de treball no és el mateix que un centre d’estudis d’història", afirma l’historiador, que també tem que la biblioteca de Josep Benet, que és molt potent i està molt especialitzada en història del catalanisme, es dilueixi amb la biblioteca del museu.

"La Biblioteca Josep Benet és una biblioteca compartida des del 2010 i la potenciarem i dinamitzarem. És una biblioteca especialitzada de primer ordre", defensa Principal. "El CHCC ha de guanyar múscul, obrir-se més, i guanyar projecció", afegeix el director del Museu d’Història de Catalunya. "Continuarà mantenint un pressupost propi; disposarà també d'un consell assessor, i d'una direcció executiva que correspondrà a la direcció del MHC, amb el qual compartirà estratègies", diu Principal. "El Centre aporta documentació, recerca i context històric; el Museu aporta capacitat de relat, experiència pública i projecció social. En un moment en què els museus s’han transformat en espais actius de producció de coneixement, la complementarietat entre recerca i divulgació esdevé imprescindible i el Museu d'Història de Catalunya n'és un exemple referent", assegura el director de Patrimoni, Joaquim Borràs.