“La nostra generació està prenent les regnes del canvi”

BarcelonaAspencat s’han convertit en un dels grups més enfeinats del País Valencià. Van començar fa deu anys, tot i que ells comencen a comptar des del 2010. “Vam passar diferents fases buscant l’estil i la identitat, fins que vam prendre consciència que ens volíem dedicar a la música”, recorda Kiko Tur, vocalista i lletrista del grup de la Marina Alta, una responsabilitat que comparteix amb Ivan Gosp. Sempre atents al carrer, van anar fent via amb discos com Naixen primaveres (2011) i Essència (2013) que explicaven un temps convuls des de la desobediència.

“Som utòpics i caminem al revés”, diu Tur citant un vers de La nostra història, la cançó que tanca Tot és ara, el disc que estrenen avui al Mercat de Música Viva de Vic i demà al parc del Fòrum de Barcelona dins de la programació de Mercè Música. “Es tracta de no fer cas dels dogmes. Durant 25 anys al País Valencià ens ha governat la dreta del PP, i allà el simple fer de cantar en valencià ja era una manera de caminar al revés”, afegeix.

Amb Tot és ara arriben a una síntesi musical. “Hem viscut un temps de canvi polític i social al País Valencià, però també en el grup, perquè ens fem grans”, diu Gosp. Tot plegat els ha dut a “obrir el ventall estilístic”, però sempre dins de les músiques de revolta, i alliberant estils com el dancehall jamaicà de connotacions masclistes que en qualsevol cas també són presents en el pop i el rock. “El dancehall i el reggaeton en molts llocs estan malvistos per les lletres sexistes i masclistes que tenen a vegades. Fer cançons de lluita amb ritmes dancehall ajuda a no encasellar l’estil”, explica Tur. I això és el que fan a Trenca els miralls, una peça en la qual col·labora la rapera Mai, que capgira el tòpic i s’enfila al dancehall per fer una crida a l’empoderament femení.

“La nostra història”

“No tirem només cap a l’electrònica, com podia passar a Essència, ni cap al reggae, com a Naixen primaveres ”, explica Gosp sobre l’evolució musical d’Aspencat. “Crec que Tot és ara és un disc més íntim. La part combativa i de lluites socials hi és present, però també mirem cap endins”, diu Tur, que treballa amb un imaginari líric que apel·la a l’univers revolucionari, amb cites a Gramsci, Rosa Parks, Kobane, Miguel Hernández i Víctor Jara, entre molts altres. Gosp, que utilitza un discurs més poètic, completa el relat.

Bona part del que són Aspencat està reflectit a la cançó La història és nostra, construïda sobre una base dubstep. Si La Polla Records deien que eren els néts dels que van perdre la Guerra Civil, la generació d’Aspencat són els fills dels que “cridaven «OTAN no»”, i els que han hagut de conviure amb qui els volia ignorants per “fer negoci”. “Ara al País Valencià s’està vivint un canvi, a la nostra velocitat, com es va veure a les eleccions del maig, i la gent de la nostra generació està prenent les regnes d’aquest canvi”, diu Tur.

Són també els que, com van fer Obrint Pas, donen valor al llegat tradicional valencià. Aspencat, però, no ho fan amb la dolçaina sinó amb el llaüt. “En la música en valencià s’utilitzava molt la dolçaina com el so que tu identifiques com a autòcton per a ritmes que no ho són. Nosaltres vam triar el llaüt i la tradició de la doble corda, perquè al País valencià a casa sempre hi ha un llaüt d’un tio o un avi, i això ho tens clavat”, diu Hèctor Peropadre, llaütista i acordionista d’Aspencat.