“Els nostres projectes estan plens d’amor, però neixen de la ràbia”

Barcelona“Abans volia canviar el món. Ara soc conscient que no puc fer-ho. El que sí que puc fer, almenys, és ajudar una petita porció d’aquest món insalvable”, explica Quinny Martínez Hernández (Colòmbia, 1979), poeta, activista i directora de la FILMIG, la Fira Itinerant del Llibre Migrant, que celebra la tercera edició del 13 al 18 d’abril a Barcelona en diverses seus, com el Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs –on s’ubica el recinte firal– o les biblioteques Gabriel García Márquez i Sant Pau-Santa Creu. Totes les activitats de la cita, que inclouen des de col·loquis a projeccions de pel·lícules o un concert de cloenda, són gratuïtes. L’equip mai s’ha plantejat cobrar entrada, perquè segueixen els principis de l’economia social i solidària.

La fira va néixer per donar visibilitat a escriptores migrades que se senten rebutjades pel sector editorial establert. Amb el mateix objectiu, Quinny Martínez havia impulsat uns anys abans el projecte editorial Plataforma Cero. “Ho vaig fer després de reflexionar sobre com s’estava editant el meu primer llibre. Amb aquella experiència, en la qual no em vaig sentir còmoda, vaig tenir molt clar que calia un segell editorial per publicar autores emergents com jo, escriptores migrants racialitzades que són rebutjades per un cànon editorial que no respecta els nostres llocs d’enunciació i que sempre vol corregir la nostra manera de dir les coses”, afirma la poeta i promotora cultural.

Una lluita contínua

Els inicis van ser molt difícils i plens d’entrebancs, però l’energia i l’entusiasme de Quinny Martínez superen qualsevol obstacle. “Trobar finançament per a la FILMIG no va ser fàcil. Ha estat, i és, una batalla constant. Jo només tenia un capital social que era el resultat de la meva trajectòria com a escriptora de poesia eròtica i activista. Havia estat en molts espais i tota la gent que m’havia manifestat la seva estima, la guardava com en un moneder imaginari per capitalitzar-la posteriorment d’alguna manera, però sempre pensant en projectes col·lectius amb un impacte social i comunitari”, recorda Martínez, i afegeix: “Tampoc hem tingut cap subvenció, perquè encara no ha transcorregut el temps requerit per demanar ajudes oficials des que vam crear la nostra associació, que també es diu Plataforma Cero, com el projecte editorial. Malgrat això, la fira no ha parat de créixer i aquest any tenim seixanta expositors amb els seus respectius projectes. Els firaires només paguen cinquanta euros, que és un preu simbòlic si es té en compte que els donem, fins i tot, el menjar”.

El lema de l’edició d’aquest any és Quines històries no estàs llegint?, una reivindicació de les veus i dels relats silenciats pel racisme o marginats pel sector editorial tradicional. “¿Què passa amb escriptores com jo? No som un apèndix de la literatura llatinoamericana. Formem part d’una literatura que migra i que està farta que els governs dels territoris d’acollida ens posin als marges per després capitalitzar ells qualsevol èxit. A nosaltres ens tracten constantment com un subgènere. En el meu cas, a més, com que escric poesia eròtica, també pensen que faig un subgènere de la poesia... Quin avorriment. Nosaltres fem literatura i el nostre projecte editorial publica llibres de qualitat. I qui vingui a la FILMIG vindrà a una fira feta per un equip professional”, defensa la directora de l’esdeveniment literari.

“Barcelona és una ciutat racista”

Des dels inicis de la fira un dels col·laboradors clau ha estat MigrESS, l’Associació Migració, Economia Social i Solidària, amb els quals comparteixen oficina a l’Impuls Cooperatiu de Sants, al complex autogestionat de Can Batlló. Per fer l’entrevista vam quedar allà coincidint amb el dinar setmanal que reuneix tot l’equip durant els mesos més intensos de preparació de la FILMIG.

Per a elles, aquestes trobades en un espai segur són importants per crear lligams i compartir experiències, moltes marcades pel rebuig social, com lamenta una de les últimes incorporacions de l’equip, Mayo Trejo, activista per als drets humans i professora universitària a Mèxic: “Vinc d’un dels estats més tensionats pel crim organitzat, Guanajuato. Vaig migrar a Barcelona l’any passat. I què puc dir de la meva experiència fins ara? Doncs que Barcelona és una ciutat racista i xenòfoba, una ciutat que està constituïda per fer que les persones migrades se sentin alienes. Jo crec que això fa molt de mal i es podria canviar simplement amb petits gestos quotidians. Les meves companyes em semblen molt valentes”.

És per aquest sentiment de rebuig que totes les iniciatives de l’associació Plataforma Cero tenen com a base una mirada antiracista. “Catalunya és un país amb un passat esclavista. Fa malveure monuments a Colom i a esclavistes a Barcelona. Això no és propi d’una ciutat d’acollida. Cal, a més, que les iniciatives adreçades al col·lectiu migrant estiguin liderades per persones migrants. Ja és hora que la diversitat també arribi als llocs de decisió de les institucions culturals. Tot el que fem té un impuls antiracista per denunciar aquestes situacions. Els nostres projectes estan fets amb amor, però neixen de la ràbia. Estem fartes de tant racisme i de tants gestos diaris de menyspreu”, conclou Quinny Martínez.