Cultura12/03/2021

Núria Rial: "Jo ja anava amb mascareta fa anys, i els meus companys s'enreien de mi"

BarcelonaLa soprano Núria Rial (Manresa, 1975) protagonitza aquest cap de setmana els concerts que l'OBC dedica a Robert Gerhard a L'Auditori de Barcelona (dissabte a les 19 h i diumenge a les 11 h). Sota la direcció de Francesc Prat, Rial interpretarà els cicles Sis cançons populars catalanes (1931)i Cançoner de Pedrell (1941), que Gerhard va compondre com a homenatge al seu mestre Felip Pedrell. Joies patrimonials.

Com han anat els assajos d’aquesta setmana amb l’OBC?

— Molt bé. Hem tingut tres dies d’assaig. És cert que ja ho havíem gravat, i per tant ho tenim bastant fresc.

Cargando
No hay anuncios

Com descriuries aquestes cançons de Gerhard?

— Aquests dos cicles són molt bonics. Hi ha molt colors i moments d’una gran bellesa. Està tot molt ben escrit, sobretot la part de l’orquestra, tant les Sis cançons populars com el Cançoner de Pedrell. Hi ha molts instruments i això enlaira aquestes cançons populars, les posa en una altra categoria. Percebo que hi ha molt d'amor, estan fetes amb molta estimació, sobretot el Cançoner de Pedrell, que no és un acompanyament d’uns quants acords amb la corda i algun instrument més, sinó que l’orquestra està pletòrica i molt brillant. No és fàcil i està molt ben fet. M’imagino que quan va fer el Cançoner de Pedrell el 1941 devia de tenir un enyor i un amor per la terra. Segurament aquestes cançons les va treballar amb molta ànima. També tenia una personalitat molt oberta i això es veu en la seva música.

Cargando
No hay anuncios

Ets una gran referent com a cantant de música antiga i sobretot barroca, però en els últims anys has anat ampliant el repertori. És una decisió molt conscient, oi?

— Sí, conscient, i a poc a poc i amb cura. La meva vocalitat és la que és i miro de fer passes i sortir una mica del repertori antic, però sempre dins del que puc fer. Per exemple, la setmana que ve aniré a Mallorca a cantar Les nuits d'été, de Berlioz, que no les he cantat mai. Després al juny he d’anar a Berlín a cantar la Quarta de Mahler, amb Iván Fischer, un director que conec i que sé com treballa i que cuida molt la veu; sé que no m’aixafarà i que no em sentiré ofegada. Per a la veu, trobo interessant poder sortir una miqueta, i després retornar al orígens, perquè és on la sento més confortable. Però és interessant sortir del que ja coneixem, obrir la veu. Ho estic intentant, sí.

Cargando
No hay anuncios

Últimament també has cantat peces de Falla, Granados, Montsalvatge...

— Sí. Ha sortit un disc amb cançons de Granados, les Siete canciones populares de Falla i un cicle de Lorenzo Palomo que he enregistrat amb el guitarrista Edin Karamazov, un guitarrista increïble. Hi ha hagut gent que m’ha dit: "Però com és que cantes Granados i Falla si tu cantes música antiga?" Doncs sí, canto Falla i Granados a la meva manera. De fet, ja m’ho diuen, que tinc una manera barroca de cantar. Bé, és la meva manera de cantar.

Cargando
No hay anuncios

Els concerts a Berlín seran amb públic?

— Crec que al juny sí que podran ser amb públic. Abans, al maig, he d’anar a Viena, a la Konzerthaus, i aquí no hi posaria la mà al foc, perquè ara com ara està tot molt parat, però els del juny a Berlín tinc moltes esperances de poder-los fer.

Cargando
No hay anuncios

Com has viscut aquest any de pandèmia?

— Justament aquest dissabte es compleix un any del confinament. Jo estava a Barcelona, perquè havia de fer un concert a L’Auditori. Com tothom, ho he passat amb molta inseguretat. Et fas moltes preguntes, veus decisions arbitràries o que no s’entenen: per què un país ho fa d’una manera i un altre d’una altra? Ha sigut difícil. Al principi ho vivia amb molta por pel virus i després també per la nova normalitat: jo no vull aquesta vida, no vull que li diguin nova normalitat. Jo vull tornar a la normalitat d’abans. Hi ha molta inseguretat i molta incertesa, i ara ja necessitem un canvi i mirar endavant. I a més a més tenim les vacunes. La gent va a totes per tornar a obrir una mica la vida, perquè ho necessitem.

Cargando
No hay anuncios

En els moments més complicats, ¿vas arribar a pensar que si emmalalties de covid potser t’afectaria la veu? O intentaves no angoixar-te?

— Els cantants sempre anem amb molt de compte en qüestions de salut. Jo ja anava amb mascareta fa anys, i els meus companys s'enreien de mi. Sempre havia tingut por de constipar-me, d’agafar la grip... Però ara ja n’estic farta, de tenir por. El que sí que he pensat és que potser algun dia ens haurem de dedicar a alguna altra cosa perquè arriba un punt que tothom està fent un esforç per tirar endavant amb totes les restriccions, però si això no canvia serà gairebé impossible seguir amb el que fèiem. No veig gaire clar el futur dels músics i dels actors, de tota la gent de l’espectacle. Ara s’hi estan fent molt esforços, però igual estàs cantant un programa amb orquestra i cor, i només que surti un positiu se’n va tot en orris. Tinc companys als quals els ha passat, que s’han fet la PCR, que han fet la quarantena tancats a l’hotel... Jo mateixa em vaig haver de tancar fa poc quan vaig anar a Alemanya. Això ho aguantem un temps, però estic preocupada. A veure què passarà i com serà tot. Bé, esperem que tot vagi bé.

Cargando
No hay anuncios

Fa uns mesos explicaves que vols endinsar-te en el gran repertori del lied.

— Sí, sí. De fet, el 17 de maig, si Déu vol, tenim un recital a Madrid amb Andreas Staier: peces de Haydn i Mozart amb un forte-piano històric, i el mateix concert el repetim uns mesos després a Suïssa, al novembre. Voldria començar per aquí, pel lied més antic, però m’agradaria continuar cantant més lied, que me l’estimo molt i no crec que sigui incoherent. Hi ha repertori que si el començo a cantar sé que hauria de deixar la música antiga, però en canvi amb lied sé que puc fer els dos camins paral·lelament. De fet, en el confinament he aprofitat per tocar molt el piano i m’he dedicat molt al lied. He fet els meus propis audiovisuals i els he penjat al meu canal de YouTube, amb cançó francesa sobretot.

Cargando
No hay anuncios