Arts plàstiques
Cultura08/05/2021

Okokume: pintora anònima a Catalunya, artista de rècord al Japó

La creadora exposa per primera vegada en solitari a Tòquio

BarcelonaA l'artista Laura Mas Hernández (Mataró, 1985) no li agrada ser "el centre d'atenció", diu. Potser per això al llarg dels anys la simbiosi amb el seu personatge estrella, la Cosmic Girl, s'ha fet més intensa. Aquesta nena amb els ulls brillants, la pell color turquesa i el cabell color de rosa triomfa internacionalment mentre li permet a ella gaudir d'un espai d'anonimat. "M'ajuda a portar una vida més tranquil·la", afirma Mas, que continua consolidant el seu èxit a Àsia, sobretot al Japó. L'1 de maig va inaugurar la seva primera exposició individual al país nipó, titulada Reality, i del 21 al 23 de maig participarà amb la seva galeria, la JPS de Hong Kong, en la fira Art Central Hong Kong, que se celebrarà en paral·lel a la prestigiosa Art Basel Hong Kong.

Tot i així, l'èxit d'Okokume no només es tradueix en èxit a les subhastes, sinó que la Cosmic Girl va arribar a tenir durant uns mesos la seva pròpia cafeteria en ple barri de Harajuku a Tòquio. "La veritat és que la diferència entre el reconeixement que tinc aquí i el que tinc al Japó és força gran –explica Mas–: vaig començar exposant aquí a Barcelona i en diferents ciutats d'Espanya i Europa, però la meva obra no va tenir gaire repercussió. Va ser a partir d'un punt i a part en la meva obra, del qual va sorgir la Cosmic Girl, que vaig obrir-me pas a Àsia i l'acollida va ser molt bona. Cada vegada sorgien nous projectes molt més grans i desafiadors com a artista".

Cargando
No hay anuncios

Tot i que té una aparença femenina, la Cosmic Girl és un esperit que "no té un sexe assignat", com diu Okokume, que viatja arreu per retornar la glòria perduda als planetes que ho necessiten. "Va sorgir com un canvi necessari en la meva vida –diu Okokume–. Vaig començar aquest personatge com un missatge al nostre planeta i una eina d'educació per als nostres nens i nenes sobre la importància de protegir el medi ambient. Però a mesura que el meu treball va començar a evolucionar, ella es va convertir, en cert sentit, en una representació de mi mateixa". Aquesta evolució del personatge s'ha fet notar en la tècnica: "En un principi va estar molt influenciada pel pop art, amb traços més plans i tons de colors pastel i suaus. A partir d'aquí el canvi ha anat cap a línies més lliures, quasi impressionistes amb colors més elèctrics i amb força atracció", diu l'artista.

Cargando
No hay anuncios

Per a Okokume la recerca de la bellesa plàstica és important: "Sempre busco donar un aspecte atractiu al meu art, que hi hagi connexió del públic als meus colors. També li dono un punt dramàtic amb els traços perquè l'espectador s'aturi a observar cada petit detall". I alhora vol aportar "delicadesa" quan aborda temàtiques crues com les que es poden veure en les noves obres, relacionades amb els estralls del canvi climàtic, els incendis a Austràlia l'octubre del 2020 i el drama dels refugiats a la Mediterrània. "L'exposició a la galeria JPS de Hong Kong serà una gran oportunitat perquè hi haurà una gran afluència de públic internacional a la fira, presentaré tres llenços, el més important dels quals és un de 2,50 x 1,50 metres on he volgut representar la història de Reijanah, una nena que viu en un dels camps de refugiats de Lesbos que es va incendiar", diu Okokume, que va conèixer la història d'aquesta nena a través de l'ONG Save the Children i no va voler deixar passar l'oportunitat de difondre-la amb els seus treballs.

En unes altres obres recents també hi ha incendis. "És una crida d'atenció al canvi climàtic, al gran augment d'activacions de volcans arreu del món durant els últims temps o els grans incendis on s'han devastat milions d'hectàrees a l'Amazones o a Austràlia els darrers anys", explica.

Cargando
No hay anuncios

En un terreny més íntim, els últims treballs d'Okokume també reflecteixen les seqüeles psicològiques de la pandèmia del coronavirus. "En part el confinament em va ajudar creativament –diu–, però no va ser fàcil. Vaig tenir moments que necessitava escapar-me a la muntanya per respirar aire fresc i desconnectar. Però també em va obrir un espai per tenir un diàleg més íntim amb mi mateixa, i enfrontar-me amb el llenç en blanc que tenia al davant. Crec que ha sigut enriquidor, i una molt bona oportunitat perquè tothom veiés els meus sentiments en cada una de les obres que vaig crear durant el temps que va durar el confinament", conclou l'artista.