L'ADN revela la història i l'origen dels jueus assassinats a Tàrrega al segle XIV

BarcelonaEl juliol de 1348 hi va haver una matança terrible al call de Tàrrega. En coneixem l'abast per la documentació de la Cancelleria Reial, el relat de Josef ha-Kohen, La vall de llàgrimes, i les excavacions a les fosses comunes que es van fer el 2007 al jaciment de les Roquetes. Van morir tant infants com dones, adults i gent d’edat avançada i, en aquell atac indiscriminat i furiós, es van fer servir espases, destrals, altres tipus d’armes i eines amb tall, i pedres. Les restes òssies mostren acarnissament i pallisses atroces. Per primera vegada, tenim també l'origen i la composició del seu ADN. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que s'ha publicat a Genes, ha traçat per primer cop la història genètica d’una comunitat medieval jueva a la península Ibèrica. Fins ara no se n'havia fet cap d'aquesta comunitat abans de la seva expulsió, el 1492.

Tàrrega va viure una etapa de prosperitat durant el primer terç del segle XIV. A partir del segon terç de segle es van succeir les males collites, la consegüent tensió social i la confrontació religiosa. L’arribada de la pesta negra a Catalunya ho va empitjorar tot i, finalment, es va produir l'assalt al call, pocs dies després dels de Barcelona i Cervera. L'estudi de Tàrrega, liderat per la genetista Cristina Santos i que s'ha fet als laboratoris de la UAB, ha obtingut dades genètiques fiables d'11 individus, quatre homes i set dones, sense relació de parentiu. "Aquest resultat indica que les fosses comunes no corresponen a una sola família, sinó que reflecteixen una part significativa de la comunitat jueva de Tàrrega i reforça la interpretació d’un episodi de violència generalitzada que va afectar diversos grups familiars", assegura Santos. Els cossos van ser dipositats amb certa cura, cosa que indica que probablement van ser enterrats per supervivents de la comunitat jueva.

Les fosses comunes del fossar dels jueus de Tàrrega són excepcionals en l’àmbit europeu per les seves dimensions, pel nombre d’individus localitzats, els clars indicis de violència en un alt percentatge dels cossos i per la clara adscripció de la necròpolis de les Roquetes a la comunitat jueva i a un moment molt concret, l’any 1348. És com una gran fotografia de la tragèdia, en què es calcula que es van assassinar més de 300 persones.

Menys endogàmia que a Alemanya o Anglaterra

Una de les dades més interessants de l'estudi és que l'endogàmia és més baixa que en altres comunitats jueves medievals del nord d’Europa, com les estudiades a Erfurt (Alemanya) i Norwich (Anglaterra). Això suggereix que la comunitat jueva de Tàrrega podria haver estat menys aïllada genèticament que altres poblacions jueves medievals. No és l'única singularitat. "La dinàmica poblacional dels jueus de la Corona d’Aragó podria haver estat diferent de la d’altres regions de la península Ibèrica", afirma Santos. La presència jueva a la península Ibèrica es coneix des d’almenys el segle I dC, probablement després de la destrucció del Segon Temple de Jerusalem per part dels romans l’any 70 dC.

L'estudi mostra que dins de la comunitat jueva de Tàrrega hi havia certa barreja: hi ha una major part d’ascendència relacionada amb poblacions antigues de Canaan, al Pròxim Orient. La resta de l’ascendència s’explica per aportacions genètiques compatibles amb poblacions d’origen ibèric medieval no jueva ni islàmica. "Aquest resultat confirma que l’origen principal d’aquesta comunitat es troba al Pròxim Orient, tot i que segurament es van mesclar amb poblacions locals ibèriques durant un llarg període de temps de contacte", diu Santos. Malgrat aquesta barreja, la identitat genètica jueva s’ha mantingut clarament recognoscible. De fet, la història genètica és també un recorregut per la diàspora jueva i la seva interacció amb altres poblacions mediterrànies. "L'estudi també ens serveix de base per a futurs estudis sobre la continuïtat genètica de poblacions jueves actuals, incloent-hi comunitats sefardites i descendents de jueus ibèrics", afirma Santos.