El Metropolitan de Nova York compra un Cecco del Caravaggio que es va exposar a Barcelona

BarcelonaLa restauració d'obres d’art pot donar moltes sorpreses. El Metropolitan Museum de Nova York va comprar fa unes setmanes a l’estand de la galeria Caylus de la fira Tefaf de Maastricht una pintura per 280.000 euros. Es tracta d'una petita Crucifixió (57,5 x 38,5 cm) del pintor italià del segle XVII Cecco del Caravaggio (1588/90–després de 1620) que havia estat exposada a l’antiquari barceloní Palau Antiguitats com un "anònim espanyol del segle XVII". Quan, per encàrrec de Caylus, els restauradors van retirar els vernissos, que s’havien esgrogueït amb el pas del temps, tota la potència de l’obra va tornar a sortir a la llum. “Malgrat que la pintura estava bruta es podia apreciar la seva qualitat altíssima i l’estil caravaggista, que la situava a la Roma del començament del segle XVII”, recorda el director de la galeria Caylus, José Antonio de Urbina.

Francesco Buoneri, més conegut com a Cecco del Caravaggio, es va formar al taller de Caravaggio i també va ser un dels models del geni del clarobscur. Les raons per les quals va rebre aquest sobrenom són diverses. Cecco és un diminutiu de Francesco. Com que també hauria sigut amant de Caravaggio, el sobrenom voldria dir que era com una possessió del seu mestre. Així mateix, en italià cieco vol dir cec, així que el sobrenom significaria que Buoneri havia quedat “cegat” de Caravaggio.

A Cecco se li atribueixen una trentena de pintures, algunes de les quals són propietat de museus tan importants com el Prado i l’Arts Institute de Chicago. Pel que fa al Metropolitan Museum, la Crucifixió serà la segona obra de Cecco de la col·lecció, juntament amb un Martiri de Sant Sebastià. “De la Crucifixió, i en general de l’obra de Cecco, és característic el naturalisme exacerbat en la descripció dels detalls anatòmics”, diu De Urbina. Més concretament, d’aquest Crist crucificat en destaca “la cruesa en els claus i el cos macilent, amb el tors enfonsat pel pes i el paisatge de la natura morta de la calavera” als peus de la creu. No hi ha dubte que la cara de Crist concentra en bona part el dramatisme de la pintura, i també és important a escala tècnica, perquè es correspon amb altres obres de Cecco.

De Urbina recorda que van comprar la Crucifixió a Madrid a un marxant que l’havia adquirit a Palau Antiguitats de Barcelona. Com explica a l'ARA el director de Palau Antiguitats, Albert Martí, per telèfon des del prestigiós Salon de l'Estampe de París, ell mateix l'havia comprat a un altre antiquari perquè havia vist que tenia una "gran qualitat". "La sorpresa de l'atribució és majúscula. La vaig tenir a la web set o vuit anys i la vaig exposar en fires de Madrid i Barcelona durant dos o tres anys, i ningú no se'n va adonar. Hem de felicitar Caylus perquè van saber veure la magnitud de la peça", explica Martí, per a qui la Crucifixió és un clar "exemple de sleeper", és a dir, una peça que està adormida durant anys fins que algú la descobreix.

Va ser clau per consolidar l’atribució el fet que la Crucifixió formés part de la primera gran exposició del pintor, a l’Acadèmia Carrara de Bèrgam, celebrada entre el gener i l’abril de l’any passat, on es va poder veure dins d'una vitrina al centre de la sala principal de la mostra. “L'hi vaig consultar a Gianni Papi, gran especialista italià en aquest període i un dels comissaris de la mostra, i sense dubtar-ho em va comunicar que la Crucifixió és una obra important de Cecco del Caravaggio i que la volia incloure a l’exposició. El fet de ser exposada en aquesta mostra va suposar la consagració científica de l’obra”, diu De Urbina. Així mateix, té un tret insòlit: està pintada per les dues cares. Per la part posterior hi ha els instruments de la Passió, com el martell, els claus i el bol amb l’esponja de fel fent l'efecte de trompe-l’oeil. “El fet d’estar pintada per les dues bandes la fa excepcional. Degué ser concebuda per ser admirada damunt d'algun suport o un moble, o emmarcada en algun muntatge on es pogués aguantar dreta”, explica De Urbina.

Els filtres per poder exportar o no una obra d'art

La Crucifixió s’hauria pogut quedar a Catalunya? El departament de Cultura n’hauria pogut impedir l’exportació? Segons Francesc Miralpeix, historiador de l’art i membre de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya, la Crucifixió no va passar per aquesta junta, sinó per la junta homònima de l’Estat, que en va aprovar l’exportació. Això vol dir que l’obra es va exposar a Palau Antiguitats però que el col·leccionista no era català, o que sí que ho era però estava establert en un altre punt de l’Estat. “En general, la política de la Junta és mirar d’adquirir, protegir i conservar tot el que sigui estrictament del patrimoni artístic català. Tota peça que no sigui d’artistes catalans, o que no hagin treballat a Catalunya, normalment no és objecte d’interès”, explica Miralpeix. “Amb aquest tipus d’artistes, els preus poden ser inassumibles per a la junta catalana, i hi ha peces que, encara que siguin de col·leccions catalanes, no les pots aturar. En les col·leccions històriques hi ha de tot, i el fet que una obra sigui d’un artista de renom no vol dir que sigui d’interès. En una col·lecció com la Cambó avui hi hauria peces que no s’aturarien”, subratlla.

El procés no s'acaba a Catalunya. Després de passar per la junta catalana, les obres també passen per la de Madrid, així que l’última paraula sobre les exportacions sempre la té Madrid. “Els venedors pengen les obres a l’aplicatiu del ministeri de Cultura, i des d’aquí es descarreguen una per una les que provenen de jurisdicció catalana. S’avaluen i s’examinen i s’envia l'informe de les decisions a Madrid, que es reuneix a posteriori”, conclou Miralpeix.