Mor el catedràtic Eduard Carbonell, exdirector del MNAC

BarcelonaEl catedràtic d'història de l'art i exdirector del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Eduard Carbonell va morir diumenge als 79 anys, segons ha avançat Vilaweb i han confirmat a l'ARA fonts del MNAC. Carbonell va ser el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat entre el 1988 i el 1994, i era considerat com una figura cabdal entre els museòlegs catalans. També en el terreny institucional, va participar en la creació de la Llei de museus de 1990 (17/1990), la Llei del sistema bibliotecari (1993) i la Llei del patrimoni cultural (1993). El 2020 Carbonell va rebre la Creu de Sant Jordi. Pel que fa a la seva feina al MNAC, va dirigir la reobertura del museu amb totes les col·leccions que s'havien disgregat durant la Guerra Civil reunides, des del Romànic fins a les primeres avantguardes. "Tant el president, en nom del patronat, com tot el museu, estem profundament tristos per la mort d’Eduard Carbonell", afirma el director del MNAC, Pepe Serra.

"El recordem com un referent imprescindible de la cultura i de la història de l’art al nostre país –afegeix Serra sobre qui considera una figura clau en la consolidació i el desenvolupament del museu–. Gran expert en romànic, marxa un col·lega extraordinari, un amic i una persona que, al llarg dels anys, ha continuat donant suport i ajudant el MNAC". Així mateix, Serra avança que pròximament li faran un homenatge per "commemorar el seu llegat".

La vetlla es farà aquest dimarts al tanatori de Girona, i la cerimònia de comiat, dimecres al mateix tanatori.

Un savi compromès amb el país

La mort d'Eduard Carbonell ha suscitat una onada de reaccions en el món cultural i el polític: "Si avui Catalunya ha esdevingut un exemple de preservació del patrimoni cultural és gràcies al compromís, al rigor i a l’estima de persones com el Dr. Eduard Carbonell, clau també perquè el MNAC sigui un dels museus de referència arreu del món en l’estudi, la cura i la difusió de l’art romànic", ha dit el president Salvador Illa a X.

Per al president d'Òmnium, Xavier Antich, Carbonell ha sigut "un dels més grans historiadors de l’art d’aquest país: apassionat pel romànic i el gòtic". També a X, Antich ha recordat que Carbonell va dirigir "amb mà de ferro" la reobertura del MNAC, "conscient i convençut d’estar bastint, per primer cop, en un espai museístic, el relat històric i concret dels mil anys d’art català". Així mateix, també ha recordat el seu vessant com a professor: "Amb tota una vida dedicada a l’estudi i la investigació, aquest professor rigorosíssim, col·lega generós i conversador atent, dotat de la cada cop més estranya virtut de saber escoltar, deixa una empremta inesborrable en el món universitari, a la UdG i en el cor dels que en formem part i vam tenir el privilegi de treballar amb ell. El seu profund compromís amb Catalunya el va portar a dedicar tota la seva intel·ligència i energia al patrimoni, la cultura, l’art i la universitat". "El país li deu molt. Molt", ha reblat Antich.

També han publicat mostres de condol a X la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, els seus predecessors, Ferran Mascarell i Mariàngela Vilallonga, i el secretari de Cultura, Josep Maria Carreté.

Per a l'escriptor Josep Maria Fonalleras i el vicerector de la UB, Agustí Alcoberro, Carbonell era un "savi". Mentre que Fonalleras destaca del seu llegat que va lluitar "fins al final" perquè els murals de Sixena es quedin a Catalunya, Alcoberro defineix Carbonell com "una figura clau en la definició i la projecció del patrimoni cultural català".

La formació a Catalunya, Madrid i Itàlia

Nascut a Barcelona el 1946, Carbonell va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat Complutense de Madrid, i tot seguit va marxar a Itàlia per ampliar els estudis. Més endavant es va doctorar en història de l'art per la UB amb una tesi titulada L'ornamentació a la pintura romànica catalana. En el camp de la docència, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant setze anys, i era catedràtic d'història de l'art medieval de la Universitat de Girona i de la mateixa UAB.

Entre les seves publicacions hi ha Les arts del romànic, tresors medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya (1997), L'arquitectura religiosa a la Catalunya del segle IX al X, Catalunya a l'època Carolíngia. Art i cultura abans del Romànic (1999), i, amb altres autors, El Mediterráneo y el Arte. De Mahoma a Carlomagno (2001).

També va ser membre del comitè assessor de la revista Quaderns d’Estudis Medievals de Barcelona (1980 1995) i coordinador del comitè de redacció, de l’àrea d’imatgeria, pintura i arts de l’objecte, de l’obra Catalunya romànica (1984-98) de la Fundació Enciclopèdia Catalana. Entre els seus articles i col·laboracions en obres col·lectives hi ha Enciclopedia dell’arte medievale (1995), The Dictionary of Art (1996), L’art romànic a Catalunya, en 2 volums (1974, 1975), Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X) (1999) i el manual L’arte paleocristiana (2007).