Mossos i arqueòlegs accedeixen als refugis localitzats a Sants

BarcelonaDurant les obres de reurbanització del carrer 26 de Gener, entre els barris d’Hostafrancs i la Bordeta, de Barcelona, s’han localitzat diversos accessos a refugis antiaeris de la Guerra Civil. Les troballes s’han produït en diferents moments de principis de març i s’està treballant per identificar quins refugis són. El primer accés es va detectar el 3 de març al migdia, coincidint amb la fase inicial de les obres. Al subsol hi van trobar 12 esglaons fins al tapiat. Aquella mateixa tarda hi van localitzar un segon accés, que també consta de 12 esglaons. El tercer accés disposa de 15 esglaons i es va identificar l'11 de març. L’ordre de les troballes respon a l’evolució de les obres, que van començar a la banda del carrer de la Creu Coberta i han anat avançant en direcció al carrer de Portugalete.

Aquest dimecres, amb els Mossos d'Esquadra, finalment, els arqueòlegs del Servei d'Arqueologia de Barcelona han pogut accedir als refugis. En aquesta primera inspecció de seguretat, els equips han valorat les condicions internes de l'espai, d'uns 200 metres, i han determinat que es devia construir el 1938. Hi han trobat latrines amb accés a aigua corrent, càntirs, plats i gots, instal·lacions elèctriques i parets de maó. La directora de la intervenció arqueològica, Ariadna Muñoz, ha destacat que es tracta d'un "refugi gran".

Segons les hipòtesis de treball, almenys un dels accessos podria correspondre al refugi número 0657, recollit a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil a Barcelona del 1938. No obstant això, encara cal confirmar si els altres dos accessos formen part d’aquest mateix refugi o pertanyen a altres refugis (possiblement el 0874 i el 0421). En una primera fase es va fer el buidatge de la runa acumulada als accessos localitzats per tal d’arribar als elements constructius originals, especialment a la tàpia que segella aquests espais. Un cop identificada l'estructura, es van fer obertures puntuals per comprovar la continuïtat dels refugis a l’interior. La identificació d’aquests accessos obre diversos escenaris de futur pel que fa a la gestió patrimonial dels refugis. Entre les opcions que es plantegen hi ha la documentació exhaustiva, la conservació in situ o l'eventual integració en projectes de memòria històrica i difusió ciutadana. En funció dels resultats de les inspeccions interiors i, especialment, de l’estat de conservació de les estructures, es decidirà què es fa finalment.

Durant la Guerra Civil, Barcelona va ser objecte de bombardejos continuats entre el febrer del 1937 i el gener del 1939. Eren atacs aeris que buscaven inutilitzar les indústries de la principal ciutat de la rereguarda republicana, però també sembrar la por entre la població civil, que per primera vegada en una gran ciutat es convertia en objectiu d'atacs directes. A la vegada, la construcció d'una densa xarxa de refugis –se n'han documentat 1.322, però n'hi ha molts més que encara no s'han descobert– és un exemple de resistència. De fet, va ser un referent arreu d'Europa. El mateix Winston Churchill el va posar com a exemple de mobilització col·lectiva.

Els refugis es van construir, sobretot, entre la plaça de les Glòries i pràcticament la riba del Besòs: n’hi havia molts al Clot i a Sant Andreu, uns barris on havien arribat molts refugiats de tot l’estat espanyol. L’altra zona més esquitxada de refugis era entre el Moll de Barcelona, el Paral·lel, el Poble-sec i Sants. Gràcia també estava ben equipada; n’hi havia un sota cada plaça. A Sants, on en aquell moment vivia una cinquena part de la població, es calcula que n'hi pot haver prop de 300.