El MNAC reitera als jutjats d'Osca la seva "incapacitat tècnica" per retirar i traslladar els murals de Sixena
El museu presenta un escrit d'oposició a la sentència emparat en el criteri del màxim organisme de conservació patrimonial
BarcelonaContinua la cursa del MNAC per evitar el trasllat dels murals de Sixena. El museu ha presentat aquest matí l’escrit d’oposició a l’execució de la sentència que els obliga a retornar-los a l'Aragó. Segons el comunicat del museu, el MNAC reitera la seva "incapacitat tècnica per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures pel risc de danys irreparables que aquesta operació suposa" i manté "els arguments tècnics i jurídics" que ha defensat al llarg de tot el procés, "prioritzant la preservació de l’obra".
Per reforçar la seva posició, el museu aporta nous informes d’experts nacionals i internacionals, entre els quals destaca el de l’ICCROM (Centre Internacional d'Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals), considerat el màxim organisme del seu àmbit. La institució no pertany a la Unesco, però va ser creada a instàncies de la seva conferència general de 1956 i col·labora estretament amb el seu Comitè del Patrimoni Mundial.
L'ICCROM va enviar en missió oficial al MNAC una de les seves tècniques per elaborar l’informe, que destaca que “les pintures poden considerar-se supervivents d’una pèrdua catastròfica, rescatades en circumstàncies d’emergència". Segons l'informe, l'estat actual de les pintures, "alterat i fràgil", les fa especialment vulnerables "a les pertorbacions físiques (copets i vibracions) i als canvis ambientals”. Finalment, l’ICCROM "recomana encaridament dur a terme una avaluació exhaustiva dels riscos basant-se en els valors existents abans d’emprendre qualsevol acció relacionada amb la reubicació".
L'altre informe més destacat és de l'experta Simona Sajeva, que ha actualitzat el que ja va fer el 2016 i analitza la fragilitat de les pintures. Sajeva assenyala "els punts crítics del calendari proposat pel govern d’Aragó: l’absència d’una avaluació integrada dels riscos i les pèrdues potencials relacionades amb l’operació, i conclou que tant el termini com la proposta tècnica ignoren els greus riscos de danyar de forma irreparable les pintures i, per tant, són inviables".
Més temps per tornar les pintures
En comptes dels set mesos que va plantejar la jutgessa d'Osca, el museu proposa un cronograma "indicatiu" de quinze mesos per retornar els murals, detallat i per fases. Aquest cronograma inclou les aprovacions administratives necessàries i "els procediments i normes d’actuació estàndard de caràcter internacional que són d’obligat compliment". L’escrit qüestiona el calendari proposat per l'Aragó tant "en els procediments com en els requisits per actuar i prendre decisions". També posa en evidència que l’empresa que actua en representació del govern d’Aragó no té "l’experiència i la solvència necessàries per a una operació d’aquesta envergadura". "El fet que el MNAC, en compliment del que s’acordà en la interlocutòria del despatx d’execució, hagi presentat un calendari alternatiu no impedeix que reiteri el que ja ha manifestat en els seus escrits precedents del 23 de juny i del 17 de juliol de 2025: la incapacitat tècnica del museu per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures pel risc de danys irreparables que suposa aquesta operació", diu el comunicat.
L'escrit afegeix que ja està en fase de compliment el retorn de les pintures profanes, les característiques i l’estat de conservació de les quals són tècnicament diferents de les altres pintures. El MNAC aporta esborranys dels documents necessaris per a la licitació que l'Aragó haurà de revisar i completar, perquè desconeix "el destí i el mètode d’instal·lació final de les pintures, així com les condicions climàtiques i de conservació del lloc on estaran instal·lades".