Arts escèniques
Cultura02/06/2021

Pepe Viyuela encapçala un 'Esperando a Godot' amb aires de pandèmia

L'espectacle dirigit per Antonio Simón arriba aquest dijous al Teatre Goya, on s'estarà tres setmanes

BarcelonaFa dos anys, la companyia teatral liderada per Antonio Simón va estrenar Esperando a Godot al Teatro Bellas Artes de Madrid. Aleshores poc es pensaven que la vida de l’espectacle quedaria sacsejada per la pandèmia i que el coronavirus donaria una nova lectura a l’obra insígnia de Samuel Beckett. Malgrat els tancaments i els confinaments diversos, el muntatge va fer dues temporades a Madrid i una gira per Espanya que acabarà aquest mes al Teatre Goya de Barcelona. "La pandèmia ha transformat la funció en una altra cosa. El text de Beckett parla de la relació cap a l'altre, de la sensació de comunitat, i tot això s'ha tornat molt més sòlid. L'obra s'ha adaptat com un guant a la catàstrofe mundial que estem vivint", afirma l'actor Pepe Viyuela, que interpreta Estragó a l'escenari. Esperando a Godot s'estrena aquest dijous al Goya i hi serà durant tres setmanes.

L'espectacle està dirigit per Antonio Simón, que s'ha cenyit al text amb una posada en escena molt fidel a l'obra de Beckett. "És una història que mereix ser explicada, sempre és interessant revisitar els clàssics", diu Simón. A ell li interessava "anar als fets ordinaris que explica l'obra fugint de lectures metafísiques i posant el focus en la profunditat dels personatges". A part de Viyuela, el repartiment també compta amb Alberto Jiménez (Vladimir), Juan Díaz (Lucky), Fernando Albizu (Pozzo) i Jesús Lavi (Noi). "És una obra horriblement còmica. L'hem treballat des del gest del cine mut, el clown i els còmics cervantins", diu el director. Per a l'escenografia, de Paco Azorín, han utilitzat dues vies de tren inclinades que reforcen, segons Simón, la idea "de confusió, d'inseguretat i de por permanent" de l'obra de Beckett.

Cargando
No hay anuncios

Viyuela confessa que el primer cop que va llegir el text no es va "assabentar de res", però que a poc a poc hi va anar trobant sentit. "Hi ha tanta ambigüitat que cada frase està plena de possibilitats, i això les fa molt riques. L'obra de Beckett dona pistes sobre la nostra fragilitat i com podem viure d'una manera més humil –assenyala l'actor–. He après que el teatre de l'absurd és menys absurd que la vida".