Els Pets i Sopa de Cabra a Roses: nit històrica del rock català

RosesTots els amants del rock català tenen les seves preferències de grups i cançons mítiques. Alguns han seguit de prop la trajectòria de Sopa de Cabra, d'altres s'estimem més Els Pets. Més enllà de les afinitats i els gustos personals, però, no hi ha dubte que aquestes dues bandes –amb el permís, esclar, de Lax'n Busto, que completa el trident d'or– formen part ineludiblement del paisatge musical i emocional de tot un país. I, per primera vegada en 25 anys, des del mític Senglar Rock de Prades, Els Pets i Sopa han tornat a compartir escenari en una mateixa nit.

Ha estat aquest cap de setmana, al Festival Sons del Món de Roses, en la qual hi ha hagut una doble actuació històrica, plena de complicitats i emocions a flor de pell. El retrobament no ha decebut: més de 5.400 persones han exhaurit les entrades per vibrar amb tots dos grups, cadascun protagonista del seu concert, un darrere l'altre, prolongant la festa fins passades la 1 de la matinada amb energia renovada i bon nivell, sense caure en la nostàlgia embafosa ni donar símptomes d'esgotament. Els de Constantí, immersos en la gira del seu 40è aniversari, proposen una combinació variada i llaminera dels quatre discos més emblemàtics que han escollit per la celebració –Calla i balla!, Agost, Som i Bon dia–; mentre que Sopa de Cabra presenta la gira d'estiu, Animal, inspirada en la del 2001, combinant èxits i amb els millors temes recents.

Dos concerts i un pastís

Els Pets van ser els encarregats d'obrir la nit, encomanant-se a l'impuls de Lluís Gavaldà, sempre carismàtic, pròxim i juganer amb el públic, amb molta energia per cantar i saltar amunt i avall sense perdre pistonada. En aquesta gira d'aniversari, no hi falta pràcticament cap cançó cèlebre, com Pau, Bon dia, Vine a la festa, Una estona de cel o Tarragona m'esborrona, totes amb un do natural per encadenar tonades èpiques i glorioses, les quals són impossibles d'oblidar. De l'àlbum Som, del 2018, també van sonar peces més calmades, realment lluïdes i ben trenades, com La vida és molt bonica sense el teu cos o No vull que t'agradi aquesta cançó.

Tot seguit, després d'una pausa força llarga per readequar l'escenari i fer proves de so, Gerard Quintana va irrompre amb el seu inconfusible "Bona nit, malparits!" per donar el tret de sortida a la segona ració de rock català de la nit. Amb la seva veu inconfusible, saltant i fent volar la cabellera, el cantant gironí va guiar el públic pels temes clàssics i més recents de la banda, que el 2026 també celebrarà quatre dècades. Amb peces que ja són patrimoni nacional –com El far del sud, Mai trobaràs o No tinguis pressa–, el grup va encadenar una actuació sòlida i vibrant, culminada amb Cercles, L'Empordà i Camins.

Ara bé, tot i que molts esperaven algun moment musical compartit a l’escenari, no hi va haver cap cançó conjunta. Una llàstima. Només, després de l'última cançó d'Els Pets, el grup gironí va fer entrar per sorpresa un pastís gegant amb unes espelmes, fonent-se tots els músics en una abraçada, signe d'afecte, reconeixement i amistat de tants anys. Sens dubte una imatge pel record, testimoni emotiu i esplèndid del passat i el present de dos dels grups més importants de la història de la música en català.