Pla i Poltrona reivindiquen les sigles PP a Girona

BarcelonaMúsica, tendresa, humor i moltes entremaliadures. L’espectacle Projecte PP, estrenat el juny passat per Albert Pla i Tortell Poltrona al festival Circ Cric, va omplir ahir de somriures i riallades el Teatre Municipal de Girona gràcies al talent desbocat dels dos artistes, que van oferir la que possiblement serà l’actuació més divertida de la cinquena edició de l’Strenes. El xou es va allargar gairebé una hora i mitja davant l’entusiasme de l’auditori, que gaudia amb les poca-soltades del clown i el cantant, tot i que de vegades no se sabia qui era qui: tots dos cantaven i feien pallassades, tots dos demostraven que l’alegria és contagiosa i l’acumulació de gags hilarants genera passions.

“Gràcies per venir, nens i nenes, i gràcies per dur els vostres pares i mares”, va dir Pla en ser arrossegat per Poltrona a l’escenari. Després de barallar-se per la possessió de la guitarra, van ballar plegats mentre començaven a cantar Qualsevol nit pot sortir el sol. La cançó de Jaume Sisa, molt celebrada pel públic familiar que omplia el teatre, va donar pas a l’ Escola dels somiatruites, una peça que marcava millor que cap altra l’esperit de l’espectacle. “Tot això ho fem per dignificar la lletra P -va assegurar Poltrona-. Què seria la vida sense la P?”, va afegir abans d’iniciar una llarga i còmica enumeració de mots que comencen per aquesta lletra. “Quan la gent veu dues P juntes es pensen que vol dir partido político. No sé per què no pensen en Pla i Poltrona”, va exclamar el cantant, ficat de ple en la seva versió més acriaturada.

Trapelleria i energia

Els canvis de ritme del duet còsmic, les transicions entre els diferents números del xou, feien que Projecte PP fluís amb coherència i brillantor, combinant els comentaris reivindicatius i crítics amb tocs infantils plens de trapelleria i energia. La interacció amb el públic era contínua, i va arribar potser al punt més àlgid quan Poltrona va fer-se un fenomenal embolic amb el micròfon i la jaqueta. Els jocs amb fum i bombolles, els sons de gavines, dofins i taurons, enriquien una actuació que també va incloure uns quants contrastos.

La interpretació de Txespir, amb Poltrona enfilat en una cadira fent de Juli Cèsar i Pla allargant-li l’embut que feia de corona, era pura sobrietat escènica si es comparava amb el reguitzell de ganyotes que feien els còmics en molts moments de l’espectacle. Tot plegat es va fer molt curt, com comentaven molts espectadors en constatar que l’emblemàtic reggae No somos nada de Tortell Poltrona, el “ res, nothing, rien, que vol dir «nada» ” entonat pel pallasso, posava punt final a la notabilíssima exhibició del duet de somiatruites.