BarcelonaPol Cruells compagina tres feines relacionades amb una mateixa passió. Treballa als matins com a bibliotecari musical a la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, catalogant partitures i documentació de compositors, intèrprets i crítics musicals. També és el baixista de directe dels Amics de les Arts. I a més a més té una carrera en solitari, l’últim lliurament de la qual és el disc Fanzín (Microscopi, 2019), que està presentant en concerts com el que farà avui al Fresc Festival de Sabadell a les 21.30 h. La portada de l'àlbum, per cert, és una retrat de Cruells dibuixat per Xavi de la Iglesia, el cantant de Blaumut.
“Miro de compaginar els meus discos amb les gires del Amics de les Arts. Acostumen a ser dos anys de gira amb ells i un any de gira meva. Fas un Tetris per encaixar-ho tot”, explica Cruells, nascut a Sabadell el 1971 i amb una estètica musical alimentada alhora per referents anglosaxons i mediterranis. “D’una banda hi ha grups de pop com Dire Straits i The Police, que tots dos es noten en el disc; són bandes de guitarres elèctriques molt netes i de línies de baix amb presència i caràcter. Això em va marcar molt. Però de l’altra també he escoltat música tradicional i mediterrània. Per exemple, soc bastant fan de la sonoritat dels discos de Toti Soler i de la Maria del Mar Bonet, i de la doble corda”, diu un músic que també traspua aromes jazzístics. “És inevitable, ens hem criat al Taller de Músics”, argumenta amb un plural que inclou els guitarristes Albert Carbonell i Xavi Castanys.
Tot plegat és present en un disc l’embolcall gràfic del qual és un homenatge als autors de còmic que sovintejaven en revistes com Cimoc, 1984, El Víbora, Totem... Amb un collage d’il·lustracions ha confeccionat un fanzín que ven amb el disc i que “il·lustra les cançons”. "D'una manera una mica instintiva vaig començar a retallar uns còmics que tenia per casa, perquè ho veia personatges i paisatges que acompanyaven bé les cançons", explica un músic que va fer el pas als còmics per a adults "després de llegir tots els Astèrix i tots els Tintín". A un d'aquells personatges, Ranxerox, ja li havia dedicat una cançó al disc Casa i vent (2013). "Tenia el punt d'incorrecció que es portava aleshores, als anys 80. Hi havia violència gratuïta i sexe tabú, i normalitzava les drogues. Hi havia línies que avui no serien ni justificables, però que era el que es necessitava en aquella època perquè veníem d'una societat ultrareprimida", recorda Cruells.
Temàticament, Fanzín, el disc, “reivindica el paisatge mediterrani i fa un crit d’alerta sobre la crisi mediambiental”. “Però també parlo de la injustícia política, de la immigració, de la dictadura de l’estètica i del perill que suposa per a la gent més jove”, explica. Pel que fa a l'entorn, Cruells segueix inserint les cançons en paisatges que sovint tenen a veure amb el mar. "És que per mi, que soc de Sabadell i vaig sovint a la muntanya, el mar, la costa i les illes són un escenari exòtic que estimula la meva imaginació. Parlar del mar és parlar d'aventures, del Corto Maltès, de viatges... de coses que tinc lluny. Si visqués a Eivissa, el mar seria la meva quotidianitat i la cosa exòtica seria Chicago, Detroit o el Pirineu", diu
