‘Pretty’ s’estrena a La Villarroel (i també a Tinder)

BarcelonaLa productora Sixto Paz sempre ha sigut innovadora en la promoció i distribució dels seus espectacles -no en va van ser els inventors de la taquilla inversa i d’una lliga de teatre-. Però l’últim estratagema que se’ls ha acudit va encara més enllà: faran la promoció via Tinder, l’aplicació més famosa per lligar. Cal dir que l’argument del nou espectacle que presenten, Pretty, de Neil LaBute, és el que els ha inspirat aquesta fórmula de contacte tan en voga.

L’autor nord-americà retrata l’obsessió per la bellesa, la banalitat i els prejudicis. Tres elements que també són crucials a l’hora de fer likes als possibles amants a través de les xarxes socials. Per això la companyia ha obert quatre comptes de Tinder als personatges que protagonitzen l’espectacle, amb qui es pot buscar el match i interactuar, i si l’usuari descobreix el truc, aconseguir descomptes per anar al teatre. També han obert un altre compte fals amb un personatge no gaire agraciat però que té un premi de 200 euros al darrere, per provar si els usuaris decideixen passar per alt el factor estètic si saben que hi ha altres al·licients.

Els espectadors que assisteixin a La Villarroel del 6 de maig al 12 de juny no s’escaparan d’enfrontar-se també al judici físic: es canalitzarà el públic per dues entrades, la dels guapos i dels normals. Així, quan arrenqui la funció, tothom ja tindrà clar el tema que es plantejarà dalt de l’escenari. “La bellesa és un criteri massa subjectiu perquè adquireixi tanta importància a les nostres vides. Els gimnasos estan plens de gent, tothom vol ser més guapo, però i més intel·ligent?”, planteja Marília Samper (Petits monstres, Pulmons ), que torna a dirigir un muntatge de Sixto Paz i una comèdia a La Villarroel, on abans s’hi han representat Gorda i Coses que dèiem avui del mateix LaBute.

Una comèdia de ‘treballadors’

La guspira que encén Pretty és el comentari trivial i poc afortunat d’un noi al seu company de feina (Pau Roca i Joan Carreras) sobre el físic de la seva parella (Sara Espígul). La millor amiga de la noia (Mariona Ribas) ho sent i l’hi xiva, i la metxa comença a cremar en forma d’infidelitat, traïció, engany... LaBute situa el conflicte en un entorn de classe baixa, no l’intel·lectualitza: els protagonistes són tres treballadors d’una fàbrica de distribució d’aliments i una perruquera. “Són personatges primaris i viscerals, menys reflexius, però és una situació que passa en tots els terrenys d’una manera més sofisticada”, afirma la directora. Carreras admet que el seu personatge és directament “un cafre, una persona odiosa”, mentre que Espígul descriu la seva perruquera com “una dona temperamental, amb molt caràcter i poca capacitat per gestionar les seves emocions”. La guarda de seguretat que interpreta Ribas és una dona indubtablement atractiva, a qui sempre han jutjat per la façana. Pau Roca exerceix d’ulls de l’espectador.

La directora assegura que malgrat que es tracti de personatges estripats i extrems, l’obra té la qualitat de les bones comèdies anglosaxones: “El públic es pot identificar amb tots ells, són molt reconeixibles”. I afegeix: “Des de la comicitat, l’obra planteja per què els valors estètics ens obsessionen tant i ens limiten en les decisions sobre amb qui ens relacionem i per què”. I aquí tornem al Tinder i a les aplicacions socials: qui estigui lliure de likes que tiri la primera pedra.