Memòria històrica
Cultura13/02/2021

El rastre encara visible dels bombardejos

La web Edificis Ferits recull l'impacte de la metralla que encara conserva les trames urbanes

El polític Joan Reventós no es va oblidar mai de la Barcelona bombardejada: "El que recordo amb més intensitat era la fortor desagradable i característica que exhalaven els enderrocs i la runa de les cases enfonsades". Més de 80 anys després dels bombardejos que van assolar la ciutat i van matar més de 2.500 persones, quin rastre en queda? L’Associació Memòria Soterrada ha impulsat un projecte col·laboratiu que vol visibilitzar els edificis ferits de la Guerra Civil que continuen en peu. Qualsevol ciutadà pot contribuir-hi afegint marques i fotografies des del telèfon mòbil a la web d’Edificis Ferits. Els carrers de Barcelona van ser bombardejats des del 13 de febrer del 1937 fins al 23 i el 24 de gener del 1939. Al final de la guerra, a Barcelona s’havien destruït 1.500 immobles. El registre de l’Ajuntament va anotar 1.816 morts i 2.719 ferits, però altres documents xifren els morts en 2.750 i augmenten el nombre de ferits fins a 7.000. Saber el nombre exacte de víctimes és encara avui impossible. És molt difícil imaginar com devia ser el paisatge d'aquells dies de la Guerra Civil: cases destruïdes que semblaven tallades amb un ganivet immens, carrers plens de maons trencats, guix polsós, fustes velles i joguines inservibles escampades per terra... El projecte de Memòria Soterrada vol ajudar a recordar-ho mostrant l'impacte que les bombes van deixar a la trama urbana.

Obert a la col·laboració ciutadana

"Hem fet una recerca prèvia als arxius del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, de l'Arxiu Contemporani de Barcelona i del Pavelló de la República però hem volgut ampliar la nostra recerca i obrir-la a la col·laboració ciutadana per registrar els edificis ferits i visibilitzar quins continuen tenint marques visibles, quins tenen les marques tapades o testimonis que puguin explicar els canvis que han tingut aquests edificis", explica l'arqueòloga i una de les impulsores del projecte Laia Gallego. En principi la intenció era fer la recerca tan sols a Catalunya però l'arribada de testimonis d'altres punts de l'Estat ha fet que es decidís incloure-hi tot el territori espanyol. La web es va posar en marxa fa dues setmanes i, de moment, té 28 edificis registrats de Barcelona, Vic, Ulldecona, València i Cartagena. "Tota aquesta materialitat desperta empatia –detalla Gallego–. Altres ciutats han fet una gran tasca per mantenir viva la memòria dels bombardejos, Londres conserva solars on les bombes van destruir els edificis, però aquí ens hem centrat en les víctimes i en la memòria bèl·lica i hem oblidat l'impacte a la ciutat".

Cargando
No hay anuncios

Una de les imatges més icòniques que detalla i documenta la web Edificis Ferits és la plaça de Sant Felip Neri. A l’església, el gener del 1938 s'hi refugiaven 146 infants, la majoria procedents de la ciutat madrilenya d’Alcalá de Henares. També hi havia alguns nens barcelonins, perquè allà els donaven alguna cosa per menjar. A les nou del matí d’un diumenge, el 30 de gener del 1938, mentre esmorzaven hi va haver dues grans explosions simultànies al pati amb claraboia. Les baixes es van comptabilitzar en 42 persones, de les quals una trentena eren nens. Només aquell 30 de gener, segons un article publicat l’endemà a La Humanitat, a Barcelona, hi va haver 153 morts. Hi ha, però, molts altres llocs on es poden observar restes de metralla, com el carrer de les Egipcíaques. El 17 de març del 1938 a la cruïlla del carrer del Carme hi va caure una bomba que va tocar un forn de pa i una part de l’Escola Milà i Fontanals. El forn va quedar completament destruït i van morir les persones que hi havia a dins. Al llarg del passeig Picasso de Barcelona són encara visibles molts dels impactes de la metralla, n'hi ha de totes les mides i alguns estan mig tapats.

Cargando
No hay anuncios

A Vic, Gallego destaca el temple romà: "És molt interessant perquè és un patrimoni on se superposen diferents etapes històriques". Vic va patir quatre bombardejos, entre el desembre del 1938 i l'1 de febrer de 1939. Les columnes del temple romà de la ciutat en preserven la memòria.