La reconstrucció d'un esquelet revela l'anatomia de l''Homo habilis'

BarcelonaMés baix, menys robust i amb uns braços proporcionalment més llargs i més forts que l’Homo erectus. Així és l’Homo habilis, a qui han batejat com KNM-ER 64061, que va viure fa més de 2 milions d’anys a East Turkana, al nord de Kenya. Es tracta de l’esquelet més complet analitzat fins ara d’aquest homínid que va precedir l’Homo erectus i que té molts trets anatòmics semblants a espècies posteriors. El KNM-ER 64061 feia 160 centímetres d’alçada i pesava entre 30,7 i 32,7 quilos.

És un esquelet excepcionalment ben conservat: se n’han pogut estudiar les dues clavícules, fragments d’escàpula (omòplats), els húmers, els dos ossos de l’avantbraç (radis i cúbits), fragments de la pelvis (ossos coxals) i part del sacre. A més, aquest conjunt d’ossos està associat a un conjunt gairebé complet de dents mandibulars, fet que ha permès als investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) assignar amb seguretat totes les restes a un mateix individu i a l’espècie Homo habilis. L’avantbraç, en relació amb el braç, era proporcionalment més llarg que en l'Homo erectus, una característica que connecta el primer Homo amb parents humans anteriors com l'Australopithecus afarensis, que va viure més d’un milió d’anys abans.

Els ossos del KNM-ER 64061 es van descobrir el 2012 durant una campanya dirigida per la paleontòloga Meave Leakey (Turkana Basin Institute). Posteriorment, la prospecció i l'excavació de l’àrea circumdant van permetre recuperar fragments addicionals d’ossos postcranials, que van haver de ser reorganitzats com un trencaclosques abans de poder iniciar les anàlisis morfològiques. "Meave Leakey em va convidar a incorporar-me a l’estudi el 2014, però va caldre tota una dècada perquè es pogués completar el treball morfològic sobre aquest esquelet", explica Ashley S. Hammond, investigadora Icrea a l’ICP-CERCA i una de les autores de l’estudi.

Abans d’aquesta troballa només s’havien identificat un petit nombre d’individus d’Homo habilis en què els ossos estiguessin clarament associats a restes dentàries diagnòstiques. "De fet, només es coneixen tres altres esquelets parcials molt fragmentaris i incomplets d’aquesta espècie tan important", explica el professor Fred Grine, autor principal de l’estudi i investigador de la Stony Brook University. Tot i això, encara queden molts enigmes per resoldre, perquè no hi ha cap pista de com eren les extremitats inferiors d'aquest homínid. La recerca s'ha publicat a The Anatomical Record.