Viure el final de Pompeia com un ciutadà més
Una exposició immersiva mostra l'agonia de la ciutat, els combats dels gladiadors i el luxe de la Vil·la dels Misteris
BarcelonaPompeia, que es va començar a excavar al segle XVIII, és com una enciclopèdia immensa a la qual cada dia s’afegeixen noves pàgines gràcies a la tasca dels arqueòlegs. Hi ha molta investigació entorn de la ciutat que va desaparèixer l'octubre de l'any 79, quan el Vesuvi va llançar violentament un núvol mortal de tefra i gasos sobreescalfats. A l'exposició Els últims dies de Pompeia, que s'inaugura el 20 de març al palau Victòria Eugènia —seu temporal de l'Ideal mentre duren les obres a l'espai del Poblenou—, s'explica part de la recerca arqueològica, però sobretot és una autèntica aventura immersiva.
El visitant pot pujar a una biga tirada per dos cavalls, irrompre en un amfiteatre i posar-se a la pell d'un gladiador fibrós que s'enfronta a un altre molt més corpulent equipat amb xarxa i trident, plantar cara a un tigre i acabar sota l'aigua per presenciar una naumàquia (un combat naval). L'amfiteatre, que es va construir el 70 aC, és tan sols la introducció a un recorregut per un espai enorme de 2.000 m2, que ha viatjat arreu del món. Aquesta experiència immersiva va guanyar el premi nacional dels lectors de Historia National Geographic.
La desaparició dramàtica de la ciutat ha inspirat novel·les, pel·lícules i sèries on l'acció es barreja sovint amb històries personals, tot ben amanit amb una bona dosi de romanticisme. Bona part de tot el que s'ha ficcionat té l'origen en la ploma d'Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), baró britànic, polític conservador i autor de 40 volums, entre novel·les, drames i poemaris. Mentre va ser viu va tenir un èxit enorme publicant un best-seller rere l’altre. "Al segle XIX, les famílies més adinerades feien grans viatges per Europa, i quan Bulwer-Lytoon va tornar de Pompeia va escriure una novel·la amb elements romàntics. No té gaire a veure amb tot el que s'ha descobert després amb la recerca arqueològica, però és l'origen del cànon artístic i visual que ha marcat la nostra visió de Pompeia", explica Jordi Sellas, director executiu de L'Ideal. L'exposició, explica Sellas, combina els dos elements. "Juguem amb la ficció i la visió científica", diu.
L'origen dels objectes
Hi ha alguns objectes reals, que provenen de la col·lecció privada de Fèlix Cervera, i d'altres que són rèpliques. En una de les sales s'explica la recuperació dels cadàvers; actualment els jaciments guarden les restes de més de mil víctimes de l'erupció de l'any 79 trobades a la ciutat. Per il·lustrar-ho, hi ha les rèpliques d'una mare amb els fills, i d'un ciutadà que espera la mort assegut a casa seva. "Giuseppe Fiorelli, un dels directors més influents de les excavacions de Pompeia, va perfeccionar la recuperació de cadàvers el 1863", explica Míriam Huéscar, curadoria de l'experiència. Quan la lava i la cendra van cobrir Pompeia, el cos de les víctimes es va descompondre amb el temps, però va deixar un espai buit dins la capa de cendra endurida. Fiorelli va omplir aquests buits amb guix líquid. Quan retirava la cendra, quedava un motlle exacte del cos, incloent-hi posició, roba i expressions. El visitant pot fer també un viatge al passat en una gran sala immersiva, que acull una projecció en format 360° que fa reviure de primera mà com va succeir l’erupció.
La Vil·la dels Misteris és una de les residències romanes més espectaculars del jaciment de Pompeia. Descoberta al principi del segle XX, va ser construïda a principis del segle II aC com a vil·la residencial de luxe. Són força espectaculars els frescos murals de grans dimensions, que mostren la iniciació en els rituals dionisíacs, amb bacants, en alguns casos representades com a ballarines, joves sàtirs, alguns tocant la flauta doble i d’altres fent el sacrifici del vi. Gràcies al metavers, el visitant pot veure com aquesta residència ressorgeix de les cendres i mostra, amb tota la seva esplendor, el celler, el claustre i les termes. Dijous al vespre, la nit abans de la inauguració, les escales de Montjuïc s'ompliran de romans. Més de 50 manaies de Banyoles, una agrupació que participa tradicionalment en moltes festivitats i celebracions amb uniformes inspirats en soldats romans, desfilaran al voltant del palau Victòria Eugènia. Un element més d'una experiència que convida a posar-se a la pell d'un ciutadà de Pompeia i reviure el seu final tràgic.
