La petita joia oriental que Dalí va pintar quan era adolescent

FigueresL'obra de Salvador Dalí és una capsa de sorpreses. La seva producció, ingent i extraordinària, està repartida a Catalunya sobretot entre els museus de Figueres, Portlligat i Púbol. Però, de tant en tant, en aquests tres punts del triangle dalinià encara arriben peces noves de gran valor que el públic català pot contemplar per primera vegada. És el cas d’un fantàstic biombo o paravent fet amb motius orientals, creat per l’artista en la seva etapa més primerenca, quan era adolescent, que ara es presenta per primera vegada a la Casa Natal Salvador Dalí, al centre de Figueres, fins al 13 de setembre.

Es tracta d’una peça de format i motius absolutament poc habituals, i també poc coneguts, dins l'obra de Dalí, datada dels anys 20, probablement del 1923, quan l'artista tenia uns 19 anys i tot just acabava els estudis a Figueres, abans de viatjar a Madrid o París. Pren com a suport un vell paravent de fusta del seu pare, de quatre plecs, de més de dos metres d’allargada i més d’un metre i mig d’alçada, sobre el qual s'enganxa el paper pintat amb guaix, decorat amb una munió de figures asiàtiques: homes i dones que sostenen ventalls, fanalet, papallones, libèl·lules i paons majestuosos, tot en tons grocs, roses i taronges, amb un blau molt viu de fons que ressalta tota la composició. “És una peça molt singular dins la seva trajectòria, especialment dels seus inicis. Li dediquem tota l’atenció perquè permet presenciar un jove Dalí que està començant, que encara no té el camí massa clar i que beu de fonts molt diverses, d’Europa, de Catalunya i de la Figueres de l’època”, explica Ricard Bru, comissari del projecte.

Una peça decorativa en un artista essencialment intel·lectual

Certament, l'orientalisme ja feia temps que seduïa els artistes europeus de l'època, des de Marià Fortuny fins a Federico García Lorca, contemporani de Dalí, però en el pintor figuerenc l'estètica asiàtica representa una iconografia del tot excepcional. Aquest paravent és pràcticament l'única mostra de japonisme i també és la primera aproximació del pintor a l’art decoratiu de la qual es té notícia. Als anys 20, Dalí encara no s’havia submergit en el llenguatge oníric que el faria cèlebre, però ja demostrava traça amb el pinzell i una clara voluntat d’experimentar i explorar amb el llenguatge.

“El paravent mostra un artista que presenta aquest japonisme de manera molt imprecisa: hi ha barreges molt naturals d’una aproximació popular als referents de l’Orient. Després, quan se’n va a París, comença a descobrir els models japonesos i mostra cada vegada més referents directes del Japó. Aquí el que busca és un orientalisme superficial, exòtic i decoratiu, i d’aquí aquesta singularitat en una peça decorativa en un Dalí que llavors comença a treballar d’una manera molt més intel·lectual”, afegeix Bru. “Dalí era molt jove, era una esponja, i aquesta obra està connectada amb un entorn figuerenc en què arribaven les influències orientals, com per exemple l’actuació de la ballarina Carmen Tórtola Valencia a la ciutat el 1920, que l’artista va poder veure”, continua Mariona Seguranyes, regidora de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Figueres.

La peça s’exposa a la casa natal, reconvertida fa més de dos anys en museu i centre d’interpretació, en una petita exposició dedicada exclusivament a l'obra, titulada Un somni oriental. Exotisme i modernitat en el jove Dalí. L’acompanyen un catàleg, fotografies inèdites i una sèrie de conferències que ressalten la singularitat del paravent i el seu valor per aprofundir en aspectes fins ara poc estudiats de l'obra daliniana.

De la germana del pintor al Museu Reina Sofia

La germana del pintor, Anna Maria Dalí, puntal de la seva vida, va conservar el paravent durant molts anys a la casa del Llaner de Cadaqués, com a peça de mobiliari, fins que el 1964 el va vendre a l’artista i col·leccionista Joan Abelló, de Mollet del Vallès. Després de passar per diversos col·leccionistes particulars, va ser adquirit a subhasta el 2024 pel Museu Reina Sofia, que s’ha encarregat de restaurar-lo en un procés molt complex de quatre mesos de feina abans de cedir-lo a la Casa Natal durant uns mesos. És només la segona vegada que s’exposa a Catalunya (el 2013 ja es va exposar durant uns mesos al CaixaForum de Barcelona), però llavors estava en mal estat. A partir d'ara, un cop restaurat, s'espera que comenci a entrar al circuit expositiu de l'artista.

La Casa Natal de Figueres és un museu molt interessant, modern i interactiu, amb vídeos, mapatges i veu en off que, a través d’un recorregut per les estances on va néixer i va viure els primers set anys, reconstrueix la vida del pintor d’una manera molt pedagògica per entendre els motius i l’estil de la seva obra. A diferència del Teatre-Museu, a només quatre carrers més al nord de la ciutat, aquí gairebé no s’hi exposa cap de les seves obres, però sí algunes mostres temporals dedicades a peces de la infantesa i la joventut, com l’actual paravent, que enriqueix el relat museològic de la casa dels orígens de l’artista.