El renovat museu on s'exposa la mandíbula humana més preuada d'Europa
El Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles reobre les portes amb més de 1.600 peces originals, entre les quals destaca la donació d'un fòssil humà de fa més de 40.000 anys
BanyolesEl Pla de l'Estany és una de les comarques amb més riquesa arqueològica de Catalunya. El jaciment neolític del poblat de la Draga, d'uns 7.000 anys d'antiguitat, és un dels més importants de la península, i està molt a prop de les coves funeràries de Serinyà o del poblat romà de Vilauba, també de gran interès. En tots aquests punts, els últims temps s'han descobert restes excepcionals, sovint molt ben conservades, ja que durant segles havien romàs ocultes sota l'aigua de l'estany. Ara, totes aquestes troballes s'exposaran al renovat Museu Arqueològic Comarcal (MACB) de Banyoles, que després de gairebé 16 anys de replantejaments museogràfics i reformes reobre les portes per fer entendre 45 milions d'anys d'història.
El nou espai, distribuït a la planta superior de diversos edificis patrimonials del centre del municipi, presenta més de 1.600 peces originals, moltes de les quals es mostren per primera vegada al públic, ja que, en el museu anterior, se n'exhibien moltes rèpliques per qüestions de seguretat i conservació. Ossos de fauna de fa 40 milions d’anys, com cocodrils i sirenis marins, o excepcionals objectes neolítics amb matèria orgànica com fustes o cordills configuren les vitrines del renovat museu banyolí.
La mandíbula de Banyoles, a l'espera dels resultats d'ADN
La peça estrella és la famosa mandíbula de Banyoles, descoberta el 1887 dins d’un bloc de travertí de la farmàcia Alsius, i considerada un dels fòssils humans més preuats d’Europa. Datada fa entre 40.000 i 70.000 anys, l'original s'exposa ara per primera vegada al públic després de la donació de la família Alsius, responsable de la troballa, que durant 140 anys s'ha encarregat de custodiar-la. L'han traslladat aquesta setmana a peu en un dispositiu especial de 170 metres amb tècnics de conservació i agents de la Policia Local i ara ocupa una vitrina privilegiada en el nou museu. Malgrat que ja fa temps que va ser descoberta, la peça continua sent objecte d'estudi per determinar si pertany a un individu neandertal, tal com s'assegurava en un primer moment, o a una dona sàpiens, com apunten les conclusions més recents.
L'Institut d'Antropologia Max Plank (Alemanya) n'ha pogut extreure unes mostres d'ADN de les dents i aviat se'n tindran els resultats. Sigui com sigui, serà un esdeveniment científic de primer ordre: "Si acaba sent una sàpiens, serà la més antiga d’Europa. També hi ha la possibilitat que sigui un híbrid, ja que durant molts anys hi va haver convivència entre neandertals i sàpiens, i això també seria una notícia bomba. El mateix si és una neandertal, perquè, de mandíbules com aquesta, a Catalunya, no n'hi ha", explica Lluís Figueres, director del museu.
Des d'un crani de tigre dents de sabre fins a la sandàlia d'un romà
Però la mandíbula no és ni de bon tros l’única peça destacada del recorregut. Entre els altres objectes més rellevants, sobresurt un crani sencer de felí de dents de sabre d’un milió d’anys, el crani d’Homo sapiens més antic de Catalunya, l’arc neolític més antic d’Europa procedent del poblat de la Draga o les dents neandertals de les coves de Serinyà. També un crani d’hipopòtam antic del jaciment d'Incarcal, a Crespià, o una sandàlia romana de cuir del segle V, descoberta el 2020 i conservada gairebé intacta, així com figures originals del sacellum de Vilauba.
Totes aquests peces s'exposen al llarg d'un recorregut accessible i immersiu que abasta cinc grans períodes, del paleolític a l’Edat Mitjana, de manera clara i entenedora, amb una museografia que dona tot el protagonisme a les peces perquè llueixin. Acompanyen la visita diferents recursos pedagògics molt clarificadors com vídeos, hologrames i recreacions d'alta fidelitat que reforcen el discurs del museu. "La nostra riquesa no és només la Draga, sinó el fenomen lacustre, que ens ha permès tenir una comarca plena de jaciments molt ben conservats sota l'aigua", afirma Figueres, que afegeix: "Volem conservar, difondre i custodiar les peces, però que també la gent s'emocioni en veure-les". I conclou: "El museu explica des de la primera presència humana fa 200.000 anys fins a nosaltres, dels pocs que permet traçar ininterrompudament tota la història de la humanitat".
La reforma, iniciada el 2009 i completada entre 2021 i 2024, ha suposat una inversió total de 4,76 milions d’euros, finançada en gairebé un 30% per l'Ajuntament banyolí, però també amb suport de la Generalitat i el ministeri de Cultura.