Mor el filòsof Jürgen Habermas als 96 anys
L'editorial Suhrkamp ha confirmat la mort d'un dels pensadors més importants del segle XX
BarcelonaEl filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas (Düsseldorf, Alemanya 1929 - Stanberg, Alemanya 2026) ha mort aquest dissabte als 96 anys, segons ha informat l'editorial Suhrkamp en un comunicat en què cita la seva família. Habermas, que era un dels pensadors més importants del segle XX i formava part de la segona generació de l'Escola de Frànkfurt , va començar la seva carrera a la dècada de 1950 a l’Institut d’Investigació Social amb Theodor W. Adorno. El 1961 es va doctorar a Marburg amb l’obra La transformació estructural de l’esfera pública.
Després d’uns anys a la Universitat de Heidelberg, el 1964 va assumir la Càtedra de Filosofia i Sociologia de Max Horkheimer a la Universitat de Frankfurt. De la seva conferència inaugural va sorgir, l'any 1968, el llibre Coneixement i interès (1968). El 1986 va rebre el premi Gottfried Wilhelm Leibniz de la Deutsche Forschungsgemeinschaft, considerat com la màxima distinció en l'àmbit alemany de la investigació. El 2003 va rebre el premi Príncep d'Astúries de les ciències socials.
De 1971 a 1983 va ser director a l'Institut Max Planck per la investigació de les condicions de vida del món tècnic-científic. Entre les seves obres més conegudes hi ha la Teoria de l'acció comunicativa, que va publicar en dos volums el 1981. En aquest text, Habermas analitza la interacció social, basada en els seus orígens en els rituals i els elements sagrats, i diu que durant la modernitat es transforma a través del llenguatge. A partir de l'anàlisi de la comunicació, el filòsof proposa una nova idea de raó, la raó discursiva. El 1983 Habermas va tornar a la Universitat de Frankfurt com a catedràtic de filosofia i sociologia, i s'hi va quedar fins a la seva jubilació, el 1994.
Més enllà de les seves teories filosòfiques, Habermas va destacar sobretot pels seus pronunciaments públics sobre assumptes polítics i socials. Ho va fer durant dècades i això el va convertir en un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX i XXI. Després de la Segona Guerra Mundial va participar a tots els grans debats i defensava que Europa era l'únic remei a l'auge del nacionalisme. En aquest sentit, el seu pensament va ser fonamental per analitzar les democràcies europees sobretot a partir de la segona meitat del segle XX.
“El fet històric determinant del pensament de Habermas és la presa de consciència de la barbàrie del Tercer Reich. Tots els seus llibres, potser totes les seves idees, s’han d’entendre sobre aquest rerefons. D’aquí la seva defensa del projecte europeu, com a salvaguarda enfront del totalitarisme que sorgeix del replegament nacional i/o ètnic”, va escriure sobre Habermas el filòsof Daniel Gamper, en un article a l’ARA.
Des de feia anys Habermas patia una dificultat per parlar a causa d’una fissura palatina congènita. Va passar els seus últims dies a la riba del llac Starnberg, des d'on es va pronunciar sobre qüestions polítiques com la guerra de Kosovo, la investigació sobre el cervell o els conflictes religiosos.
Estem treballant per ampliar aquesta informació
