La revelació mexicana aterra a la Sala Atrium

BarcelonaL'exhibició d'una pel·lícula o una obra dins de la programació d'un festival -on públic i crítics engoleixen non-stop dotze hores de cinema o teatre- a vegades pot ser contraproduent. El cansament impedeix la concentració. No va ser el cas de l'obra del col·lectiu mexicà Vaca 35 Teatro. Aquest setembre es va poder veure el seu espectacle a la fira de teatre al carrer de Tàrrega -en realitat, ells van actuar en un magatzem d'una casa particular- i, malgrat que es programava en una sessió matinal, aquesta adaptació lliure de Les criades de Jean Genet va deixar encastat a les cadires el públic matiner. Focus recupera ara aquella obra que duia l'explícit títol de Lo único que necesita una gran actriz, es una obra y las ganas de triunfar i la programa durant tres setmanes a la Sala Atrium.

L'espectador es trobarà a escena dues criades en la seva miseriosa intimitat, en roba interior, i les veurà menjar, beure, cuinar, barallar-se, en un espai minúscul, degradat i brut. El director, Damián Cervantes, juga amb els límits del lloc, com a símbol alhora dels límits humans. "Vivim en espais petits, oprimits, i arribem a graus d'histèria en la nostra manera de relacionar-nos", opina el director. En el fons es tracta d'observar de prop durant cinquanta minuts la marginalitat, la frustració, la petitesa de la vida rutinària, "la impossibilitat d'expiació".

L'obra fa que l'espectador també posi en dubte la frontera entre realitat i ficció amb una proximitat voyeurista que arriba a ser dolorosa. El físic de les dues actrius protagonistes és imponent i té pes dramàtic: una menuda Diana Margallón i una imponent Mari Carmen Ruiz. El director confessa que s'ha inspirat en la teatralitat de l'argentí Daniel Veronese en el fet que "en l'aire hi ha sempre una relació violenta entre elles".

Lo único que necesita una gran actriz, es una obra y las ganas de triunfar és una creació col·lectiva de Vaca 35 Teatro, un grup radicat a la Ciutat de Mèxic. L'obra es va estrenar a finals del 2011 en una sala minúscula i no s'ha deixat de representar. Va passar pel Fringe d'Edimburg, després per Tàrrega i ara ve de Madrid. La Sala Atrium acull des d'ahir un espectacle que, en realitat, forma part de la línia de teatre llatinoamericà que està seguint la nova directora de La Villarroel, Tania Brenlle, i que va permetre veure a Barcelona l'argentina El loco y la camisa i la colombiana El autor intelectual.