Rosalía nega que cobri mig milió d'euros per espectacle
La quantitat l'havia fet pública l'alcalde de Valladolid, que havia intentat contractar l'artista
BarcelonaRosalía ha negat aquest dissabte tenir un caixet de 500.000 euros per espectacle a través d'un missatge a Twitter amb el qual desmentia les declaracions de l'alcalde de Valladolid, Óscar Puente, que havia assegurat que aquesta era la quantitat que l'agència de l'artista demanava per actuar a la festes patronals de la capital castellana.
Després de les declaracions de Puente, a les xarxes socials s'ha obert un debat sobre el suposat caixet i en el qual ha intervingut Rosalía per dir: "L'única cosa que diré sobre el que es diu que demanem pel nostre xou és que és fals. És cert que no és un xou senzill (ja em coneixeu), i que som moltes persones treballant-hi perquè el xou sigui increïble, però això que s'ha dit és lluny de ser veritat".
Tanmateix, l'alcalde de Valladolid hi ha insistit en un altre missatge a Twitter, en què ha afirmat que, després dos mesos d'espera, l'agent de Rosalía els va dir que començarien "a parlar" a partir dels 500.000 euros. "En tot cas, si no és aquesta quantitat, que ens digui el seu caixet i estarem encantats de contractar-la. Ja ho vam intentar el 2018, quan ens demanava 45.000 euros, però no va trobar data", ha dit Puente.
Per tancar la polèmica, l'alcalde ha explicat que l'Ajuntament de Valladolid no diu que el caixet sigui "alt o baix", sinó que "simplement" constaten que no poden pagar-lo.
El caixet d'un artista sovint no és tant el que cobra l'artista com el que paga qui el contracta. Cada contracte és un món, però és habitual que un promotor pagui una quantitat a l'empresa que representa l'artista i que aquesta es faci càrrec de les despeses de producció de l'espectacle (o que les comparteix amb el promotor local). En el cas de Rosalía, cal tenir present que no suporten les mateixes despeses artístiques i de producció els concerts que fa només amb guitarrista que els espectacles de la gira d''El mal querer', que impliquen molta més gent. A més, en alguns casos, demanar una quantitat molt alta funciona com a filtre per gestionar demanada i oferta i no vol dir que l'artista cobri sempre això.
En qualsevol cas, els números s'enfilen ràpidament quan es tracta d'espectacles de gran format. Per exemple, un aforament de 15.000 persones al Palau Sant Jordi, amb entrades a un preu mitjà de 50 euros, dona uns ingressos de 750.000 euros. A partir d'aquí venen les despeses a descomptar: el 10% d'IVA, el percentatge de drets d'autor, el lloguer de l'espai, la seguretat, la producció tècnica (amb els sous del personal tècnic), la producció artística (amb el sou del personal artístic), els viatges, l'allotjament, la publicitat, la gestió, l'amortització de la preparació del xou, el percentatge de l'agència i del 'management'...
