Menorca“França és el paradís”, afirmava recentment Max, gran exponent del còmic underground dels 80 i Premio Nacional de còmic. Al país veí la bande déssinée és tinguda com a cultura amb majúscules i ningú posa en dubte la seva consideració com a disciplina artística. Allà és on un dibuixant de Gavà, Sam Garcia, resident des de fa un any a Maó, ha aconseguit publicar dues obres com a il·lustrador: Lunes birmanes (2012), amb textos de la periodista Sophie Ansel, i la segona Notre histoire (2014), de la icona del futbol francès i exblaugrana Lilian Thuram. Totes dues editades per Delcourt, una de les editorials més potents del mercat gal.
Garcia va entrar en el món de la historieta “una mica tard”. “Volia fer belles arts, però els meus pares volien que estudiés alguna cosa més pràctica”, explica. Va acabar a l’Escola d’Arts Gràfiques dels Salesians de Sarrià. I no se’n penedeix. A Norma es va fer càrrec del disseny de la revista ¡Dibus! i un dia se li va presentar l’oportunitat de dibuixar una tira de còmic. Després van venir més encàrrecs fins que un dia va veure la llum gràcies a Chester Brown i el seu còmic autobiogràfic I never liked you. “Em vaig dir: «Jo vull fer això»”, recorda. El 2008 va publicar Bonjour, Paris (Dibbuks), en què es percep l’intimisme de Brown i l’expressivitat de Joann Sfar, amb qui admet que “estava obsessionat”.
La resposta comercial va ser tímida. “Aquí hi ha una pila de talent, però molts il·lustradors es veuen abocats a fer porno perquè és quasi l’única via per guanyar-se la vida”, comenta. A França, les vendes no han acompanyat Lunes birmanes, tot i les bones crítiques que ha rebut aquesta dura història construïda a partir de testimonis de refugiats birmans a Malàisia. Però el nom de l’exdefensa blaugrana fa presagiar l’èxit de Notre histoire, l’adaptació en còmic de Mes étoiles noires, el llibre a través del qual Thuram ret homenatge als que l’han marcat i l’han guiat en la seva lluita contra el racisme. La primera estrella, la seva mare, és la protagonista d’aquest primer volum.