‘Quan siguis lliure’: les mil i una nits de Maria de la Pau Janer

BarcelonaMaria de la Pau Janer torna a les llibreries amb Quan siguis lliure (publicat per Columna en català i per Destino en castellà), una novel·la “molt pensada i treballada” que trenca sis anys de silenci editorial. És el període més llarg sense publicar de la mallorquina, que se sent “renovada” com a escriptora: “No tornaré a tenir pressa per publicar; és el llibre qui ha de marcar el temps”. Confessa, també, que la maternitat l’ha ensenyat a “ser pacient”.

A Quan siguis lliure, Janer reescriu la figura de Xahrazad, l’esclava de Les mil i una nits que, nit rere nit, ajorna la seva condemna de mort atrapant el sultà en la seva teranyina d’històries inventades. “Vaig llegir el llibre quan era adolescent i em va semblar una caravana tumultuosa que em va fascinar per la seva riquesa i sensualitat -explica l’escriptora-. Però sobretot la idea de la paraula com a salvadora i el personatge de Xharazad, que cada nit es juga la vida. I, tanmateix, sabem ben poca cosa d’ella, de com passen els dies d’aquestes nits”.

La novel·la de Janer reformula la Xahrazad a través de la història de l’Aroa, una fugitiva d’un harem que es mou per la Barcelona d’avui dia i arrossega un passat que la connecta directament amb els personatges de Les mil i una nits. “La meva idea era reelaborar el mite i fer-la de carn i ossos”, assegura. Tant la Xahrazad com l’Aroa són dones que se les han d’enginyar constantment, que han de conquerir un home per sobreviure, captives de presons menys diferents del que sembla. Quan siguis lliure entrelliga la dissort de les dues dones saltant d’una història a l’altra, barrejant la ficció realista amb una versió de Les mil i una nits amb la veu de literària de Janer.

Treball de camp a la presó

A més de la figura de Xahrazad, l’altra columna mestra de la novel·la és la solidaritat femenina, que s’expressa a través de la relació que l’Aroa té amb la decidida Milena i la Rebecca, una dona més gran i amargada. “Es diu que de vegades les dones som les nostres pitjors enemigues, però jo penso que més aviat és el contrari. Quan ens estimem de debò, hi som per sempre”, assegura Janer. Aquesta solidaritat “poc tractada en la literatura” es converteix en un mitjà per aconseguir “una llibertat que l’Aroa només tindrà gràcies a l’ajuda d’altres dones”.

Part de l’acció de la novel·la de Janer transcorre a la presó barcelonina on tanquen l’Aroa poc després del començament de la història. Per conèixer el món presidiari, l’autora es va estar dos anys visitant la presó de Palma regularment i conversant amb les internes. “Eren totes dones de fora de Mallorca que havien tingut contacte amb la prostitució i el tràfic de drogues -relata Janer-. Al principi eren una mica reticents a parlar, però al final teníem una gran complicitat. Per a elles no deixava de ser una manera de combatre l’avorriment. «Arriba l’escriptora!», cridaven quan jo apareixia. Les seves històries em deixaven tocada al començament, però vam acabar rient molt”. Janer segueix en contacte amb alguna d’elles i els farà arribar exemplars del llibre, com havia promès. “Necessitaria una pàgina d’agraïments per citar-les a totes, però no puc revelar els seus noms, esclar”, diu.

En qualsevol cas, per a l’escriptora les pitjors presons poden ser també les que cadascú té al seu cap. “Els seus murs són tan difícils d’enderrocar com els de les presons reals, però es poden superar”, assegura.

El “genocidi cultural” del PP

Maria de la Pau Janer, que el 2007 va donar suport al líder del PP balear Jaume Matas, ahir es va mostrar “satisfeta” per la desfeta dels populars a les Illes. “M’ha sorprès la reacció dels mallorquins, no pensava que serien capaços de dir prou”, diu. “Aquest senyor -referint-se a l’encara president en funcions del govern de les Illes, el popular José Ramón Bauzá- ha practicat un genocidi cultural. Estic molt contenta que l’hi hagin fet pagar. Si hagués governat quatre anys més, la cultura catalana hauria desaparegut de les Illes”.