Una novel·la en què la sobirania d’Andorra està en perill guanya el premi Prudenci Bertrana

GironaAlbert Villaró (la Seu d’Urgell, 1964) ha rebut aquesta vespre el premi Prudenci Bertrana de novel·la -dotat amb 30.000 euros i publicat per Columna Edicions- per La Bíblia andorrana, en què a partir de l’assassinat d’un banquer andorrà fa ressorgir l’amenaça que el Principat perdi la sobirania. Villaró recupera en aquesta obra la figura de l’oficial de policia Andreu Boix, que ja apareixia a les novel·les Blau de Prússia (premi Carlemany, 2006) i L'escala del dolor (2012). Aquí es dedicarà en cos i ànima a treure l’entrellat d’un crim en què la víctima era sospitosa d’haver traficat amb informació confidencial.

Durant l’acte de lliurament celebrat a l’Auditori, el guanyador del principal guardó dels Premis Literaris de Girona -que va rebre el premi Josep Pla tot just el 2014 amb Els ambaixadors-, ha puntualitzat que, malgrat el que pugui semblar, la seva novel·la no va a remolc dels fets. “El cas BPA va esclatar quan ja la tenia pràcticament acabada”, ha assegurat. Per a Villaró, “el més important de l’obra no és esbrinar qui ha matat el banquer, sinó mostrar l’Andorra real”. En aquest escenari, “ple de gent honesta que treballa”, l’oficial Boix ha d’amagar un testimoni essencial mentre, per encàrrec directe del cap de govern, manté tractes complicats amb el CNI. De cop i volta, les Valls acullen una sorda batalla entre serveis d’intel·ligència rivals “que compren, venen, inventen o roben dades sensibles”, va apuntar l’autor. Això provoca que la supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-s’ho està en una situació molt tensa amb els estats veïns, pengi d’un fil. En començar a escriure l’obra que finalment ha guanyat el Bertrana imposant-se a 73 competidors, Villaró pensava titular-la La conjectura Valdambrini, ja que aquest obscur document, que en la ficció està amagat a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, és la peça clau de la trama. Quan ja la tenia força avançada, va canviar d’idea.

Per tercera vegada en tota la seva història -des del 1968-, el Bertrana ha declarat finalista una novel·la. Es tracta de L’hotel blanc de la platja, de la gironina Alba Sabaté, que l’any 2013 va guanyar el Marian Vayreda amb Aniversari. La seva obra també serà publicada per Columna Edicions.

Ponç Pons obté el premi de poesia i Gustau Nerín el d’assaig

Ponç Pons (Menorca, 1956) va rebre ahir al vespre el premi Miquel de Palol de poesia amb Camp de Bard, que des del mateix títol conjumina la naturalesa i la poesia, les dues grans passions d’un autor que, sempre amb un somriure, es descriu com “un jove poeta dels Estats Units de Menorca”. Pons, que entre molts altres guardons ha sigut tres vegades Premi de la Crítica, va aclarir que el títol del seu poemari fa referència a Sa Figuera Verda, una finca amb una cabana de fusta on acostuma a llegir i escriure envoltat de gossos, gats i gallines. Al poemari premiat, extens i molt treballat formalment, hi fa sortir unes quantes dones (Santa Teresa de Jesús, Clarice Lispector, Emily Dickinson, Edith Stein...) i experimenta amb diversos tipus d’estrofes i temàtiques, i fins i tot hi ha alguns poemes escrits en italià, francès i gallec. El Miquel de Palol està dotat amb 2.400 euros i l’obra guanyadora serà publicada per Edicions Proa.

Pel que fa al premi Carles Rahola d’assaig, dotat amb 6.000 euros i publicat per Pòrtic, el guanyador ha sigut l’antropòleg Gustau Nerín (Barcelona, 1968) amb l’obra Traficants d’ànimes. Els negrers espanyols a l’Àfrica. Nerín, que actualment és professor d’història de l’Àfrica en una universitat brasilera, incideix en un aspecte absolutament desconegut del tràfic d’esclaus a la costa africana al segle XIX. A partir d’una àmplia recerca al Parlament anglès ha descobert catalans, andalusos i, sobretot, menorquins que formaven part de les xarxes esclavistes que solcaven l’Atlàntic. “Van actuar amb una tremenda crueltat contra els africans. Els van comprar com bèsties, els van encadenar, els van obligar a encabir-se a les saturades bodegues dels vaixells”, denuncia.

Els altres Premis Literaris de Girona

Martín Piñol, premi de literatura juvenil

El guionista, humorista i prolífic escriptor Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) ha obtingut el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb Pizzaboy, una novel·la d’humor sobre l’heroisme diari.

Catorze, millor iniciativa digital

El magazín cultural Catorze, dirigit per l’escriptora i periodista Eva Piquer, ha rebut el premi Lletra a la millor iniciativa digital de i sobre literatura. El jurat destaca la revista com a “espai de confluència entre literatura, teatre, cinema, art i música”.

Xarim Aresté, millor cançó

A l’Univers li sua és el títol del tema de Xarim Aresté que ha guanyat el premi Cerverí de cançó. Coincidint amb la sortida del seu últim disc, La rosada, Aresté ha publicat el seu primer recull de poemes: Catacumba umbilical.