Standstill busquen una llum gòtica

Barcelona.Standstill és el camp de batalla d'Enric Montefusco. És el territori d'una lluita existencial. "El conflicte etern entre el que es vol de tu i el que ets", diu el líder del grup barceloní. Cada disc i cada projecte escènic de Standstill sembla la nova estació d'un viacrucis. També ho és Dentro de la luz , l'àlbum que publicaran el 28 de maig però que demà presentaran en directe a la sala Barts, dins del Festival de Guitarra, en la seva versió escènica, que han titulat Cénit . És una estratègia creativa que ja van fer servir amb el disc Adelante Bonaparte (2010) i l'espectacle Rooom .

"Són treballs diferents. En el disc treballem amb unes eines i en l'espectacle amb unes altres. Això ajuda a entendre que Dentro de la luz té un costat escènic, Cénit , tot i que les cançons que toquem són les del disc", explica Montefusco. Un dels elements que marca la diferència és l'aparell visual, que aquesta vegada seran imatges en vídeo de fragments de pintures gòtiques. "Ens apropiem d'aquelles imatges i els donem un altre contingut. Evitem les icones, les figures de Crist, i agafem aquella estètica gòtica, però sense els personatges, per explicar les nostres coses", diu.

Poca cosa més vol avançar Montefusco, tret que han tingut problemes perquè el pa d'or de les pintures llueixi un cop passat a vídeo. Això sí, deixa clar que no serà un espectacle intimista com Rooom , en què els músics estaven d'esquena al públic, sinó més "cap enfora, més de celebració". Aquesta circumstància, i el fet que la dramatúrgia no sigui "tan tancada", obre la porta a la possibilitat de fer algun bis amb cançons antigues, tot i que encara ho està debatent amb els altres membres del grup -Ricky Falkner, Piti Elvira i Ricky Lavado-, als quals cal afegir en directe Víctor Valiente. És a dir, la formació estable de Standstill des del disc Vivalaguerra (2006).

La funció de l'amor

La lluminositat gòtica lliga amb el contingut d'un disc en què Montefusco explica un moment vital molt concret. "Tot plegat és conseqüència d'haver conegut una persona, la meva nova parella. A través d'ella he entès què és l'amor i la funció real de l'amor. És a dir, que l'amor no té cap funció", revela. Tanmateix, ni la música ni les lletres es gronxen en la felicitat, sinó que hi ha "cançons força fosques", però en el fons tot porta cap a "una llum molt clara". "En tots els discos necessito posar un punt de fuga, d'esperança, però crec que ara aquest punt de llum és més gran que mai", reflexiona.

El camí fins a aquesta llum és ple de sotracs existencials en què intervenen herències familiars i culturals, la mort i l'amor. Dentro de la luz no és gaire lluny de Rèquiem , el projecte que Montefusco va compartir amb Raül Fernández. "Parlen de coses semblants, tot i que el nou disc és més autobiogràfic. Parla de l'amor, que d'alguna manera és el revers de la mort, encara que sigui espiritual", diu.

Musicalment, el nou treball connecta amb Vivalaguerra "per l'energia i perquè la banda sona poderosa". Això els permetrà defensar-lo en festivals com el PopArb; el Low Cost, de Benidorm; el Cruïlla BCN; l'Embassa't, de Sabadell, i l'Arenal Sound, de Borriana, entre d'altres. "En un festival el 70% del públic que et veu no és seguidor del grup, i això és molt interessant", diu.