Steven Munar segueix fent miracles musicals

BarcelonaSteven Munar (Palma, 1971) volia fer un disc doble “com els que es feien als 70”, però la seva filla de deu anys no ho veia clar. “Papa, avui ningú escolta vint cançons”, va dir ella. Així que al final va decidir fer-ne un de sol, però amb catorze cançons: Violet Koski, un nou miracle musical que avui presenta a la sala BeGood de Barcelona, dins del cicle CurtCircuit. La personalitat musical de Munar transparenta influències clàssiques que han estat presents en la seva trajectòria des de fa més de vint anys, tant quan liderava el grup The Tea Servants com amb els cinc discos al seu nom. I sempre amb produccions de so clar. “Quan era jove vaig escoltar el disc Heaven up here d’Echo & The Bunnymen, que era canyer i alhora tot se sentia bé, i em va agradar aquest esperit, aquest so natural de banda”, recorda Munar.

David Bowie, Bob Dylan, Talking Heads, The Kinks i petites excentricitats de Captain Beefheart i Frank Zappa, el seu “punt emprenyat i transgressor”, perfilen la música d’aquest anglomallorquí que després d’una etapa més folk ha tornat a abraçar el pop i el rock. Tot això conviu en un disc en què la família hi té un paper destacat. “El títol, Violet Koski, ve d’un conte que va escriure la meva mare, l’escriptora Heather Smith, quan va morir la meva àvia. L’hi va donar aquest nom simbòlic i jo li vaig dir que m’agradaria agafar-lo per fer-li un homenatge”, explica Munar, que a més inclou una cançó, Mother, composta a partir d’un poema de la mare, i una altra dedicada a la filla. “Des del segon disc, sempre he fet alguna cosa per a la meva filla”, diu.

També hi ha el record del pare a Stillness, una peça que Munar descriu com “una mena de redempció”. “Hi ha algun retret, però també la sensació de reconciliació”, explica aquest admirador del disc Station to station de Bowie que signa himnes plens d’ironia i ritmes nerviosos com Hey, hey, hey (re do it again). “Aquesta cançó va sorgir després de llegir que l’expresident francès Hollande es gastava milers d’euros en perruqueria cada mes. Hollande, un paio que no té gaire cabell”, diu Steven Munar.