El poder subversiu del cos: de l'antiga Grècia a la Rússia de Putin

Barcelona¿Per què no transformar l’estigma en triomf? ¿Com convertir el cos en una arma de resistència? ¿Com envellir en una societat basada en les aparences? A aquestes i a moltes altres qüestions intenta respondre la novel·lista i crítica cultural Fernanda Eberstadt (Nova York, 1960) a Bite your friends (Muerde a tus amigos en l'edició en castellà de Gatopardo Ediciones). I ho fa inspirant-se en el filòsof grec Diògenes, en les màrtirs cristianes santa Perpètua i santa Felicitat, en el filòsof francès Michel Foucault i en el cineasta italià Pier Paolo Pasolini, entre d'altres. Hi ha una altra protagonista que obre i tanca el llibre, la mare de la Fernanda: Isabel Nash Eberstadt, periodista, escriptora i musa d’Andy Warhol.

"Vivim un moment terrible. Penso que s’ha de ser molt valent, sobretot als Estats Units, perquè l’extrema dreta ha guanyat unes eleccions; l’ha votat la gent. Enfrontar-se a això requereix molt de coratge. Per això els exemples de tots aquests herois són tan importants", diu Eberstadt. Els herois són persones aparentment vulnerables com el seu amic Stephen Varble, que va morir de sida el 1984. Varble practicava el que l'autora descriu com a "art del clavegueram": es disfressava amb material que trobava a les escombraries. "Les persones que no tenen res, cap poder, l’únic que poden fer servir és el seu cos. Aquesta és la seva eina. Són persones que ocupen l’espai públic com a protesta, la qual cosa és cada vegada més perillosa perquè la repressió és més ferotge. Tanmateix, no poden ser silenciades perquè les seves actuacions es poden estendre per les xarxes", explica l’autora. No tenen por de fer el ridícul ni de ridiculitzar els que ostenten el poder. "La sàtira, l’humor, és la millor arma contra els tirans. Ni Putin ni Trump toleren que se'ls ridiculitzi. Són com un globus; els punxes una mica i es desinflen", diu.

Diògenes

"No tenia pudor; era obert, transparent, sense por a fer el ridícul. Ridiculitzava el poder, la hipocresia d’un poder que, de portes enfora, presumia de virtuós. D’ell en podem aprendre l’antihipocresia –afirma Eberstadt–. Vivim temps molt conservador, en què els valors són el patriotisme, la família, la propietat. Diògenes, en canvi, defensava que no necessitem res", afegeix. Diògenes de Sinope, que va viure a l’Antiga Grècia, entre el 400 aC i el 323 aC, en temps d’Alexandre el Gran, va trencar moltes convencions. Fundador de l’escola cínica, considerava que calia dur una vida acord amb la naturalesa, amb autonomia de pensament i un menyspreu absolut pels béns i les riqueses. Vivia dins una tina de terra, i només tenia la túnica que portava. Es definia com un ciutadà del cosmos. "Era un sensesostre que estava als marges. La lliçó més important que ens dona és que els tirans no suporten que se'n faci mofa", assegura l’escriptora.

Perpètua i Felicitat

"Van preferir morir abans de reconèixer els déus romans oficials", afirma Eberstadt. Les van fer sortir a l'arena de l'amfiteatre despullades només cobertes per una xarxa transparent. Perpètua era una mare de classe alta que havia tingut un nadó feia molt poc. Felicitat era una esclava que estava embarassada. La Perpètua va escriure un diari que va acabar amb aquesta frase: "Això és el que vaig fer fins al dia abans dels jocs. A partir d’aquí, si algú vol escriure, que ho faci".

Michel Foucault

Del filòsof francès Michel Foucault (Poitiers, 1926 - París, 1984), Eberstadt en destaca que va reflexionar sovint sobre com els mecanismes de poder vigilen i corregeixen qualsevol desviació. "Ell mateix estava dins i fora del sistema. Era un gran expert en diferents variants de presó; estava destinat a una vida d’exili: era massa estrany, massa gai, massa autodestructiu per encaixar", destaca l’autora.

Pier Paolo Pasolini

L’escriptor i cineasta italià Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922 - Òstia, 1975) va ser una víctima en molts aspectes, assegura Eberstadt: "Va ser jutjat moltes vegades, tant per la seva feina com per la seva orientació sexual. D’ell en podem aprendre que tenim dret a ser diferents i hem de lluitar perquè se’ns reconegui aquest dret. Fins i tot a la seva última entrevista ho va defensar". El cineasta italià va respondre a les preguntes del periodista italià Furio Colombo l’1 de novembre del 1975, hores abans que l’assassinessin. Pasolini assegurava que si sempre dones cops al mateix clau pots aconseguir enderrocar el que sigui: "A petita escala, un bon exemple són els radicals, quatre gats que aconsegueixen remoure la consciència d’un país. A gran escala, però, l’exemple ens el dona la història. El rebuig ha estat sempre un acte essencial. Els sants, els ermitans, però també els intel·lectuals. Els pocs que han fet història són els que han dit que no".

Isabel Nash Eberstadt, la mare

La novel·lista no va tenir mai una relació fàcil amb la seva mare. "Sempre m’havia sentit com si fos la seva creació. Ella volia que fos salvatge, radical, fosca, solitària, que experimentés amb tot. Havia de complir els seus somnis, les seves fantasies. Per escapar-me'n, vaig deixar Nova York i me’n vaig anar a viure Londres. Fer el llibre m’ha ajudat a entendre-la i s'ha convertit en un acte d’amor envers ella", explica. L’autora estava enfadada perquè sentia que l’havien exposat a moltes coses i no l’havien protegit. També estava enutjada perquè la seva mare va abandonar la seva vocació d’escriptora per ser musa. "Va preferir la vida social a la de l’artista —diu Ebertstadt—. Ara m'he reconciliat amb tot el que va fer i ho entenc com un acte de generositat cap a altres artistes a qui va donar suport financer i emocional".