La Sun Ra Arkestra porta el jazz galàctic a Barcelona
La formació dirigida per Marshall Allen toca a l'Apolo
Barcelona.Bona part de la música de Sun Ra, pseudònim de Herman Poole Blount, semblava vinguda de l'espai exterior. També la seva capacitat creativa: entre el 1956, any de publicació del primer disc acompanyat d'una primerenca versió de l'Arkestra, i Pleiades , aparegut el 1993, poc abans de la seva mort, Sun Ra va enregistrar un centenar d'àlbums i un miler de cançons. El seu llegat, un dels més prolífics de la segona meitat del segle XX, recorre una part important d'estils jazzístics -del ragtime , el bebop i el swing fins al free- i no defuig les incursions en la música electrònica, necessària per relacionar les seves composicions amb l'espai exterior: el músic, que a partir de l'any 1952 es faria dir Sun Ra, assegurava que d'adolescent va ser "teletransportat fins al planeta Saturn" i que allà uns homenets amb "antenes a les orelles i als ulls" li van proposar que deixés els estudis i "parlés al món a través de la música". Va decidir fer cas dels extraterrestres.
Nascut l'any 1914 a Birmingham, Alabama, Sun Ra havia començat a interpretar i escriure música molt abans de la seva experiència alienígena, però no seria fins a la dècada dels 40 que començaria a despuntar, primer tocant amb Coleman Hawkins i Fletcher Henderson, i més endavant, a partir del renaixement del 1952, amb Space Trio i la Sun Ra Arkestra. La creativitat del compositor començaria a ser administrada en forma de vinils a partir del 1956, amb títols com Super-sonic jazz , Visits planet Earth i The Nubians of Plutonia .
Només un any després de debutar, el saxofonista, flautista i oboista Marshall B. Allen (1924) va entrar en contacte amb l'orquestra de Sun Ra. Cinc dècades i mitja més tard, dues després de la mort del seu artífex, Allen dirigeix la formació tot i la seva avançada edat. "Volem transmetre la llibertat sobrenatural de sempre amb què discos com Secrets of the sun i Monorails and satellites van ser creats", admet Allen, que encara s'encarrega d'atendre les preguntes dels periodistes. "La música de Sun Ra té una energia especial i és imprevisible", continua el músic abans d'apel·lar a la vigència del discurs de l'home que encara dóna nom a l'orquestra: "Les seves composicions apel·len al segle XXI. Un dels objectius de Ra era despertar les noves generacions".
De tant en tant, enmig d'un tema fonamentalment instrumental, Ra deixava anar un recitat senzill i efectiu. Passava, per exemple, a Space is the place! : " You made a mistake. You did something wrong. Make another mistake, and do something right!" ["T'has equivocat. Has actuat malament. Torna't a equivocar i actua bé!"].
Onze músics a l'escenari
En comptes de recordar alguna de les anècdotes que ha viscut al costat de Ra, Allen apel·la al present de l'Arkestra recordant-ne els integrants que tocaran aquesta nit a l'Apolo: "Som quatre saxofonistes, Knoel Scott, Danny Ray Thompson, James Stewart i jo mateix, el trompetista Michael Ray, el trombonista Dave Davis, el pianista Farid Abdul-Bari Barron, el baixista Tyler Mitchell, el guitarrista Dave Hotep i els percussionistes Elson Nascimento i Craig Haynes". Els onze integrants de la formació arriben a Barcelona després d'haver tocat a Los Angeles, San Francisco i Santa Cruz.
"Aquest any ja hem passat per Mèxic i Polònia, i hem fet uns quants concerts als Estats Units -recorda Allen-. Després de Barcelona passarem pel Regne Unit i Itàlia abans de tornar al nostre país. De moment, a tots els llocs on hem tocat ens han rebut molt bé". Ja fa nou anys de l'última visita a Barcelona. "Tant de temps?", es demana el músic. Des del concert al Teatre Lliure del 2004, la Sun Ra Arkestra ha fet més d'un centenar d'actuacions per escenaris fonamentalment europeus i americans. "Dimecres tocarem segons les vibracions que hàgim tingut aquell dia i també segons el que el públic esperi de nosaltres -diu Allen-. Hi haurà clàssics de Sun Ra, versions creatives del seu repertori i fins i tot algun tema propi". Allen promet un nou viatge cap al reialme al·lucinat del nord-americà, que encara emet radiacions solars en forma de cançons gràcies a la persistència de l'orquestra.