Tarradellas: "Companys no juga net"

Barcelona"El president diu que cal entregar tot Finances al Govern de la República. Serra i V. diuen que això és un error. Jo callo, tot plegat queda enlaire. El president dóna compte de la visita a Negrín. Ha parlat molt i no ha dit res de nou, tinc la impressió que li prenen el pèl; es fan elogis mutus, però res de la situació de la guerra", escriu Tarradellas el 22 de gener del 1939 al seu dietari. Falten quatre dies perquè Barcelona caigui en mans dels franquistes. Unes línies més avall, l'aleshores conseller primer i conseller de Finances afegeix: "En Carles Martí Faced és amb els seus a Villa Clotilde; des del 19 [es refereix al cop d'estat del 19 de juliol del 1936] mai l'havia vist tan desfet, està desmoralitzat. Tinc la impressió que el president es vol deslligar dels companys d'Esquerra, principalment de mi; no ho veu clar i tira una mica pel seu compte. No crec amb la seva lleialtat, no juga net. Una vegada més, estic segur que entre ell i els comunistes hi ha un acord".

Un Tarradellas enfadat

L'editorial Dau acaba de publicar Josep Tarradellas. La Guerra Civil (1936-1939) . Josep Lluís Martín Ramos recull molta documentació inèdita de l'Arxiu Tarradellas, com un dietari de la guerra: "Són escrits breus, sovint punyents, on Tarradellas expressa les afinitats, discrepàncies, il·lusions i desenganys d'algú que era a primera línia de foc", escriu l'historiador.

Tarradellas, al final de la guerra, no tenia paraules gaire amables per al president català, Lluís Companys. El sublevava que ni tan sols sota l'amenaça de la imminent invasió definitiva de Catalunya, el president espanyol, Juan Negrín, no accedís a donar a la Generalitat cap participació política en la defensa del país. Va fer responsables de la derrota els comunistes i Negrín. I es va resistir a entregar Finances al govern central, malgrat les pressions de Companys. A finals del 1938 la relació entre el president català i Tarradellas es va tensar al màxim. Tarradellas considerava el president de la Generalitat completament entregat al PSUC, i deixava escrites les més dures paraules contra l'actitud de Companys, entre les quals hi ha el qualificatiu de dandi: "El president fa un joc molt perillós, vol repetir la jugada del 19 de juliol del 1936, és a dir, embarcar-nos a tots i salvar-se ell sol. La deslleialtat continua essent la norma de la seva actuació; no té cap dignitat ni grandesa, només petites passions i personalismes. Pobra Catalunya. Quina tristesa", escriu al seu dietari.

"Les relacions entre Companys i Tarradellas van tenir molts alts i baixos. Eren dos personalitats antagòniques. Companys, en la seva vida personal, era una mica tarambana, i Tarradellas tenia una moral molt conservadora", descriu l'historiador.

La confiscació de les caixes

El llibre també recull un altre capítol fosc de la Guerra Civil: les relacions financeres entre la Generalitat i el govern central i la confiscació de caixes. El 15 de setembre del 1938 la policia, seguint ordres de Negrín, va procedir a precintar totes les caixes i la caixa cuirassada del Banc d'Espanya. "En aquell moment corrien rumors del fet que Tarradellas havia col·locat diners a l'estranger. Tarradellas se sent perseguit i acusat", explica Ramos.

Tarradellas és, per alguns, un mite. Va tenir una llarga vida política: des de la proclamació de la República, fins a la reinstauració de la Generalitat, passant per la Guerra Civil i 38 anys d'exili. El 23 d'octubre del 1977, des del balcó de la Generalitat, va pronunciar el famós: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí". Tarradellas, que des del 1954 representava la Generalitat a l'exili, havia arribat a un acord amb el govern d'Adolfo Suárez per presidir el govern català. Francisco de Paula Coloma Gallegos, exministre franquista de l'exèrcit, va arribar a dir en una trobada amb Tarradellas: "Jo sóc el que era i penso el que pensava. No he canviat, però quan algú sap manar, se l'obeeix". El 1980 el succeiria un altre home amb una personalitat forta, Jordi Pujol.