La Calòrica, Iván Morales i Emma Vilarasau: la nova temporada del Lliure

BarcelonaL'última temporada de Juan Carlos Martel com a director del Teatre Lliure serà la del sentiment de pertinença. "Vivim en uns temps on hi ha gent que se sent millor intentant fer sentir vergonya a l’altre. Això fins i tot ha acabat sent un negoci. Hi ha una responsabilitat individual, i també institucional, en el fet de no deixar que et facin sentir vergonya", ha dit Martel. Abans de desplegar la nova programació, el director –que deixarà el càrrec a finals de gener de l'any vinent– ha fet balanç del curs que ara es tanca.

"Ens hem retrobat amb el públic, hem posat la imaginació al centre de la programació i hem col·locat el Lliure al radar dels millors teatres d'Europa", ha assenyalat el director. Amb la temporada encara pendent de cloure, el Lliure ha tingut un 73,5% d'ocupació –Tots eren fills meus ha estat l'espectacle més vist– i ha fet rècord d'activitats educatives (163). La temporada vinent tindrà un pressupost de 9,3 milions d'euros.

Un 'Macbeth' amb Julio Manrique

El primer gran espectacle amb companyia catalana de la temporada serà La nostra ciutat, de Thornton Wilder, amb direcció de Ferran Utzet i dramatúrgia de Llàtzer Garcia. Rosa Renom, Rosa Boladeras, Mercè Pons i Carles Martínez són alguns dels 17 intèrprets d'aquest clàssic metateatral sobre què significa ser humà. "És un text preciós i molt arrelat a la cultura dels Estats Units, però molt poc conegut a Catalunya. Va suposar un trencament del realisme i del naturalisme, té una forta voluntat de transgressió de l'època", ha subratllat Utzet. Pau Carrió dirigirà un Macbeth amb Julio Manrique, Pol López, Laia Marull i Joan Amargós. Una altra de les propostes és la posada en escena d'El día del Watusi, de Francisco Casavella, adaptat i dirigit per Iván Morales, que tindrà una prèvia provisional al Festival Grec.

Marilia Samper dirigirà El cine, de la premi Pulitzer Annie Baker. Es tracta d'una història nord-americana sobre un grup de joves de classe treballadora que conviuen amb desamors i precarietat laboral. En el tram final de la temporada, dos clàssics grecs: Alícia Gorina portarà a l'escenari Ifigènia d'Eurípides amb Pere Arquillué i Emma Vilarasau al capdavant, i Martel dirigirà una versió de l'Odissea d'Homer. "Fer Ifigènia significa tornar a matar-la i a sacrificar-la, una noia verge, pura. No volem canviar la història, volem entendre l'espectacle com un acte de comiat i amb una segona part on veiem què pot passar si Ifigènia realment no mor", ha explicat Gorina.

Dramatúrgia catalana

Una de les grans joies de la programació del Lliure és el nou espectacle de La Calòrica. Es titularà Le congrès ne marche pas, s'estrenarà el 20 de setembre i serà una comèdia rabiosament política sobre el Congrés de Viena del 1814. "Una sèrie de mandataris europeus preveuen reunir-se per decidir com queden les fronteres. Aquesta trobada es converteix en una orgia de festes, balls i banquets. Hi ha un paral·lelisme entre l'absolutisme que se celebra a si mateix i es presenta al món com l'únic sistema possible amb el dia d'avui, en què continuem tenint problemes per imaginar una alternativa al capitalisme", explica el dramaturg de la companyia, Joan Yago.

Després de La mala dicció, Jordi Oriol tornarà al teatre amb Sísif fa no fa, un monòleg inspirat en el mite de Sísif fet en coproducció amb Temporada Alta. "Fem una nova versió del mite que alliberarà l'home de l'absurd a través de l'art", avança Oriol. Des del festival gironí també arribarà Casares - Camus: una història d'amor, un espectacle sobre la relació entre els dos artistes protagonitzat per Jordi Boixaderas i Rosa Renom. Entre la dramatúrgia catalana també destaca L'imperatiu categòric, el nou espectacle de Victoria Szpunberg sobre una protagonista (Àgata Roca) ofegada pel sistema. "M'he inspirat en allò de l'ull per ull, dent per dent. La protagonista es troba amb situacions plenes d'hostilitat i experimenta un sentiment molt fort de venjança", diu la directora. Fixant-se en els contes de Mercè Rodoreda, Lucía Miranda dirigirà El dia que vam matar els llops, en un projecte amb l'Institut del Teatre.

L'Espai Lliure tornarà a acollir propostes escèniques com L'última f**king nit (o la festa de Zeus i Hera), una obra de teatre de Marc Artigau amb coreografia de Núria Guiu. En paral·lel, aquest espai serà també la seu del programa educatiu del teatre, el cicle Katharsis i les creacions dels artistes residents de la temporada: Magda Puig Torres, Íntims Produccions i Lucía del Greco.

Estrelles internacionals i retorns

El col·lectiu anarquista belga FC Bergman serà l'encarregat d'inaugurar la temporada amb 300 el x 50 el x 30 el, una peça visual sobre què vol dir viure en societat. El Lliure rebrà de nou el xilè Marco Layera, que va estrenar Paisajes para no colorear el 2019. Ara posarà el focus en l'adolescència masculina amb La posibilidad de la ternura. La companyia gallega Chévere, també habitual del teatre, estrenarà Proyecto Helen Keller, una peça sobre aquesta activista nord-americana que el 1904 es va convertir en la primera persona sorda i cega amb un títol universitari.

Des d'Alemanya, la directora Susanne Kennedy portarà I am (vr), una instal·lació de realitat virtual que s'inspira en l'oracle de Delfos i que posa al centre les preguntes filosòfiques de sempre. La guerra d'Ucraïna es posarà al centre amb Mothers. A song for war time de la polonesa Marta Górnicka, que reunirà 25 dones refugiades ucraïneses, poloneses i bielorusses a l'escenari. I des del Piccolo Teatro de Milà, Davide Carnevali estrenarà Retrat de l'artista mort, sobre desapareguts de la Segona Guerra Mundial i de l'Argentina de Videla.

El Lliure aprofitarà les dates nadalenques per acollir dos retorns. D'una banda, l'exitosa Falaise de Baró d'Evel, i, de l'altra, la Yerma versionada per Juan Carlos Martel Bayod estrenada la temporada passada.