Crítica teatral

'Tallar-se un peu amb una motoserra': no sempre les coses són com semblen

Bàrbara Mestanza presenta el nou espectacle a la Sala Beckett

Una escena de l'espectacle 'Tallar-se un peu amb una motoserra'.
16/01/2026
2 min
  • Autoria i direcció: Bàrbara Mestanza
  • Intèrprets: Rosa Boladeras, Bàrbara Mestanza i Júlia Molins
  • Sala Beckett. Fins al 8 de febrer

Sucia (2023) ha estat el principal èxit de la jove actriu, dramaturga i directora Bàrbara Mestanza. Una proposta nascuda d’una experiència traumàtica personal que esdevingué obra de teatre, documental i llibre. Sucia era la catarsi, el crit entre emprenyat i reivindicatiu d’una dona de qui un massatgista va abusar sense que ella sabés com reaccionar. En la seva nova proposta, Tallar-se un peu amb una motoserra, Mestanza torna sobre el tema dels abusos sexuals sobre les dones amb la mirada no tan posada en les víctimes femenines, que també, com en l’anomenada cultura de la cancel·lació que anul·la socialment i personalment els agressors, siguin culpables o víctimes d’un parany o venjança.

Aquesta cancel·lació sol començar per la publicació en un mitjà de comunicació de les denúncies de les víctimes, com hem viscut entre nosaltres no fa tant. Esclar que tot canvia quan un dels denunciats, un tal Ramon Roig, està a tocar de la mort després d’intentar suïcidar-se. Una situació que encara canvia més quan sembla que part del que s'ha publicat no és del tot exacte. Pel que fa al text, l’autora vol desenvolupar el sentit de culpa i la responsabilitat de la periodista (Bàrbara Mestanza) que ha escrit l’article; la confrontació amb la seva cap (Rosa Boladeras) per l’exigència de rigor en la feina; i les nefastes conseqüències per al denunciat i per a la seva filla (Júlia Molins). I això mantenint l’apassionat i cridaner discurs feminista contra el poder patriarcal en una dramatúrgia poc clara que, a més, s’allarga sense motiu.

Pel que fa a la forma, la directora juga fort les eines audiovisuals (estríming, projeccions, música) fins i tot amb excés; se serveix d’un curiós context de referències medievals (lletra gòtica i cants gregorians inclosos); i un inexplicable vestuari que no afavoreix ni el relat ni les actrius. Queda el crit apassionat d’una realitat cada dia actual, cada dia polèmica. I no em refereixo a Julio Iglesias, sinó al cas d’un exdiputat de Junts cancel·lat políticament i socialment per unes denúncies falses.

stats