Fantàstica direcció de Declan Donnellan

Els dos gentilhomes de Verona passa per ser una comèdia de joventut de Shakespeare i, com és habitual, no se sap ben bé quan es va estrenar. El que queda clar per a biògrafs com Peter Ackroyd és que es tracta d’una obra escrita a tota velocitat amb les consegüents incoherències, inspirada, com és habitual en Shakespeare, en altres escrits precedents i a la fi amb l'aire satíric del drama romàntic dels anys vuitanta del segle XVI. I d’aquí l'inesperat final que sembla burlar-se d’aquelles obres, doncs a l'hora de triar entre l’amor i l'amistat Shakespeare es queda amb la relació amical de Proteus i Valentine deixant amb un pam de nas la Julia i la Silvia, les dues joves en edat de merèixer que en la magnífica proposta de Declan Donnellan marxen de la mà. És a dir, que una amistat forjada amb anys d’aventures i confidències no es pot assimilar a un enamorament per bonica que sigui la noia.

La proposta de Donnellan passa per una adaptació molt àgil (amb traducció al castellà de Josete Corral) i una direcció que accelera el ritme evitant qualsevol moment mort. No tant en la manera de dir, que va ser francament bona malgrat la intromissió sonora de les cançons i la pirotècnia d’Aitana (que actuava a l'Estadi Olímpic a la mateixa hora) —coses del directe a l'aire lliure com bé saben els de Parking Shakespeare—, com en el moviment. Proteus fa gimnàstica mentre Valentino s’acomiada i el duc de Milà, amb xandall rosa, esprinta pels quatre cantons de l’auster i tremendament funcional espai escènic de Nick Ormerod. Només cal afegir-hi l’humor. Un humor que Donnellan potencia en la coneguda escena, que els experts pretenen afegida a correcuita però que és una troballa tant per a l’intèrpret com per a la satisfacció del públic. Ens referim a l’escena del criat Launce amb el seu gos que Goizalde Núñez no desaprofita erigint-se en reclam de la funció. Menys extravertit és el segon paper còmic, el criat Panthino (Prince Ezeanyim) i molt directes i convincents els protagonistes Proteus (Alfredo Noval) i Valentine (Manuel Moya). Comèdia per riure i entretenir molt ben feta que va satisfer els espectadors,