El jou de l’exili a Argo obre el cicle de teatre italià actual al Teatre Akadèmia

Argos era el nom del gos d’Ulisses. Només ell el va reconèixer quan va tornar a casa disfressat de rodamon després de vint anys d’odissees guerreres. Vera (una superba Ariella Reggio) és una dona gran malalta d’Alzheimer que va fugir de Pula (Ístria) després de la Segona Guerra Mundial. I York és el nom del gos que tenia quan era petita. Un gos, que com Argos, és símbol de la llar i de la terra a la qual ara retorna en un viatge amb cotxe que ha preparat la seva fila Beatrice (Maria Ariis) per conèixer quelcom aparentment tan senzill com la data de naixement de la mare. La mare, la filla i la neta Clara (Lucia Limonta) fan un viatge que les confronta amb el passat i la memòria, amb el silenci que envolta sempre l’exili. Tres generacions, tres vides, tres caràcters i molts kilòmetres de cartera en un atrotinat cotxe per pair el passat i el present, per posar llum al desconegut.

La proposta del Teatro Stabile del Friuli Venezia Giulia i Teatro Stabile di Bolzano, que es va poder veure del 20 al 22 de febrer, ha inaugurat un cicle de teatre italià contemporani al Teatre Akadèmia que es prolongarà fins a finals de març amb tres espectacles i una sèrie de trobades sota el nom d’Els Peretti Days. I la veritat és que el cicle no podia començar millor que amb un espectacle que fa virtut de la senzillesa, que ho fia tot a la paraula i a les actrius. Una filera de butaques en un escenari buit i una molt cuidada il·luminació que ens acosta la intimitat d’aquestes dones gens diferents de tantes altres arreu del món. El delit de l’àvia sota el jou de l’exili, la frustració vital de la mare, la llibertat de la neta remouen i també fan riure. Tres excel·lents actrius i la paraula, tan sols la paraula, amb una poètica direcció de Serna Sinigaglia.

El cicle continua aquest cap de setmana amb la producció del Teatro Biondo di Palermo Stand up for Giuda (del 27 de febrer a l'1 de març), una mirada sobre Judes Iscariot que es rebel·la contra la consciència col·lectiva que l’ha convertit en símbol de traïció. Cal esmentar també Pinocchio, o el espectáculo de la paternidad (de l'11 al 29 de març), un text de l'actor i director Enrico Ianniello (va estrenar el monòleg Isidoro al mateix Teatre) a partir del Pinotxo de Collodi interpretat per ell mateix i per l'actor i director Moreno Bernardi (habitual de l’Akadèmia); i Xiuxiueig sense consistència (11 i 12 d'abril), en què justament Ianniello ret homenatge a l'autor napolità Enzo Moscato, successor d'Eduardo De Filippo i Raffaelle Viviani amb una lectura dramatitzada de l’obra Luparella i la projecció de Rosai, pel·lícula de Mario Martone sobre aquest espectacle dirigit per Tony Servillo.