Una hilarant comèdia sobre l’educació

L'educació no és només un dels grans temes de les polítiques públiques, subjecte a canvis massa constants que no faciliten el funcionament de les escoles i acaben influint negativament en els resultats escolars dels infants. És també un problema neguitejant al qual s'enfronten tots els pares i mares quan han de decidir on i com encaminar l’educació dels fills o filles amb l’esperança de qui l’encerta l’endevina.

Com és sabut, i ens ho recorda Marta Buchaca en la presentació d'Una bufetada a temps, hi va haver un temps quan la bona educació es mesurava bàsicament pels bons resultats acadèmics que es volien assolir mitjançant la disciplina i l’esforç obviant les circumstàncies i necessitats emocionals dels infants. La modernitat va girar la truita a la recerca d’una educació que fes compatible l’adquisició de coneixement amb el desenvolupament emocional. La confrontació de les dues mirades pot donar lloc a reflexions ben sustentades que ressaltin els encerts i els inconvenients de totes dues maneres a la recerca d’un equilibri. I també pot donar lloc a discussions quotidianes, a tertúlies televisives i a una hilarant comèdia com la de Buchaca, que garanteix un magnífic entreteniment farcit de rialles satisfetes, però que, òbviament, no ajudarà a cap pare o mare a prendre una decisió.

L’autora planteja el conflicte entre un avi dels vells temps (fabulós Ramon Madaula) que ha donat una bufetada al net de vuit anys i la moderna escola del Roc que ha decidit denunciar penalment l’avi buscant el suport del pare i la mare. Buchaca estira els antagònics perfils fins a la caricatura fent bandera de la necessària exageració amb una bona modulació de la informació i una molt eficaç direcció que només tremola un xic en el tram final. Com dèiem, l’avi de Madaula domina l’escena i els riures, molt ben assistit per la resta d’intèrprets. Èxit segur que albira una llarga vida.