Imanol Arias: "Hem de pensar que l’amor no és únic ni etern"

BarcelonaLa casualitat ha fet que durant el procés de creació de l'espectacle Mejor no decirlo –sobre una parella en segones núpcies que decideix explicar-s'ho tot– l'actor protagonista, Imanol Arias (Riaño, 1956), s'hagi tornat a casar. "Com el de l'obra de teatre, aquest matrimoni recent és una unió en què intentem conviure molt, parlar i, sobretot, cuidar-nos", explica Arias. A l'escenari comparteix passió, diàlegs i discussions amb l'actriu María Barranco, l'encarregada de donar vida a l'altra meitat d'aquesta història. Escrit per la francesa Salomé Lelouch, el muntatge és una versió de Pablo Kompel amb direcció de Claudio Tolcachir. Es tracta d'una comèdia que va estrenar-se a l'octubre a Madrid i que des d'aleshores ha passat també per Buenos Aires (on van tenir més de 100.000 espectadors) i Montevideo. A partir d'aquest dimecres i fins al 12 d'abril es representarà al Teatre Goya, on pràcticament ja tenen totes les entrades exhaurides.

"És una comèdia intel·ligent i hilarant feta d'esquetxos. Aconsegueix que dues persones tinguin la necessitat absoluta de parlar per ser felices i estimar-se", assenyala Arias. L'actor defineix el seu personatge com "un home més conservador que ella, tot i que es considera progressista pel seu afany d'entendre", i que "estima la seva dona perquè no calla, perquè és una bomba de rellotgeria". Una de les particularitats de la parella és el bagatge que porten de relacions anteriors, que en certa manera els condiciona. "Hem de pensar que l’amor no és únic ni etern", diu l'actor. La comèdia arrenca amb el plantejament per part de tots dos de dir-se tota l'estona el que pensen. "Com duus a terme activitats quotidianes sense deixar de parlar? Com fas taitxí tenint una conversa seriosa?", es pregunta Arias.

A banda d'aquest plantejament, el motor de la funció és una mentida que oculta, des de fa tres dècades, el personatge d'Arias. "És un dolor que no li correspon, però ell va ser còmplice d'un error. A mesura que avança l'espectacle, el públic comprèn per què té certes actituds", diu l'intèrpret. En aquest sentit, María Barranco assegura que "els espectadors se sentiran molt identificats amb els dos personatges" i afegeix que, personalment, amb aquest espectacle ha après "que a vegades mossegar-se la llengua no està malament". L'actriu també destaca l'amor profund dels dos personatges: "Passi el que passi, s'estimen moltíssim.  Ella li ensenya a ell que ha de parlar, que no ha de callar. És una lliçó mútua", diu Barranco.

Una obra molt pertinent

Segons els actors, la comèdia pren encara més força perquè s'inspira en una història real: la de la mare de la dramaturga, l'actriu Évelyne Bouix. "Ella és una dona molt exquisida que després de separar-se del cineasta Claude Lelouch va tenir una relació bomba amb l'actor Pierre Arbiti. Ell és un home xerraire, bevedor, conservador, una mena de Gérard Depardieu. Això va donar-li peu a escriure aquesta obra de teatre", explica Arias, que defensa que l'espectacle és molt pertinent en el moment actual: "Parlar i escoltar, avui dia, és molt poc comú. Hi ha aquesta necessitat de dopamina immediata. Fins i tot les tertúlies suposadament serioses se n'han vist afectades. De seguida es confronta, es parla a la vegada i no s'escolta l'altre".