Una macroproducció de 'L'òpera de tres rals' per celebrar els 50 anys del Grec i del Lliure

BarcelonaPoques vegades passa que a l'espai de premsa del Teatre Lliure pràcticament no hi càpiga la companyia que presenta l'espectacle. Aquest dilluns ha estat així, però l'aglomeració estava justificada: el Festival Grec i el Teatre Lliure compleixen 50 anys el 2026, i per celebrar-ho han decidit tirar la casa per la finestra amb una macroproducció de L'òpera de tres rals de Bertolt Brecht. La dirigirà la creadora gallega Marta Pazos, responsable d'espectacles que han deixat marca al seu pas per Barcelona, com ara l'òpera Alexina B i el muntatge de García Lorca El público. Dani Espasa assumirà la direcció musical de l'espectacle, que comptarà amb una orquestra en directe, les coreografies de Mabel Olea i 12 intèrprets a l'escenari, amb noms de primera fila com Nao Albet, Eduard Farelo, Míriam Moukhles, Júlia Truyol i Roc Bernadí. "Serà una celebració feta des del plaer, el goig i l'esperança", avança el director del Lliure, Julio Manrique. La directora del Grec, Letícia Martín, afegeix que "un espectacle d’aquestes dimensions era perfecte per a les dues inauguracions, d'una banda el festival, el 29 de juny, i de l'altra la temporada del Lliure".

"Durant més de 20 anys he tingut aquest espectacle al cap. Ara estic complint un somni amb dues catedrals de la cultura", afirma Pazos, que destaca com Brecht "busca trobar un espai híbrid entre la cultura més elevada, l'òpera, i l'art més underground, el cabaret". La creadora s'ha aproximat a l'espectacle amb la idea "d'una celebració i d'un homenatge al teatre" sense perdre'n "la crítica voraç al capitalisme i al nazisme". La traducció, directament de l'alemany a càrrec de Marc Rosich, utilitza un català "correcte però molt d'avui", perquè la directora volia "que la llengua fos planera i directa i que no posés obstacles al trencament de la quarta paret que va fer tan famós Brecht", diu el traductor.

Un espectacle mític

L'òpera de tres rals ja va inaugurar el festival Grec el 2002, amb un muntatge que va dirigir Calixto Bieito. En aquell espectacle ja hi va participar Dani Espasa com a membre de l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure. El fet que ara s'encarregui de la direcció musical de l'obra és, per a l'artista, una oportunitat emocionant. "L'orquestra del Lliure va tenir un paper importantíssim per a la vida musical de Barcelona de finals dels anys 90, va ser tot un referent", diu Espasa. A l'hora de construir una nova formació, ha procurat "conservar l'esperit d'aquella orquestra, que tenia combinacions estranyes de músics que tocaven fins a sis instruments". D'acord amb el muntatge, Espasa ha incorporat "un virtuós del banjo, un músic de guitarra hawaiana i un altre de bandoneó". Tant en les representacions del Grec com en les del Lliure, l'orquestra se situarà al fossat.

La companyia porta quatre setmanes d'assaigs i no vol avançar gaire com serà l'espectacle, malgrat ser conscients que les expectatives són elevades. Sobre l'estètica –un dels elements que més destaquen i sorprenen de les obres de Pazos–, la directora explica que "recollirà símbols de Barcelona", tot i que l'escenografia remetrà "a una no-ciutat" i a la idea de capitals globalitzades gairebé fetes en sèrie. "És una òpera pobra, i per això ens preguntem què és avui la pobresa. He fet una investigació plàstica cap a la serialitat i la no originalitat per llançar una crítica al fast-fashion. Què passa si avui dia només tenim un únic color o una única peça de roba?", planteja.