Teatre
Teatre20/04/2022

Ivan Viripàiev, el dramaturg rus que ha renegat de Putin, arriba a Catalunya

Ferran Utzet dirigeix 'Unes abraçades insuportablement llargues' a la Biblioteca de Catalunya

BarcelonaIvan Viripàiev (Irkutsk, Sibèria, 1974) és un dels grans noms de la dramatúrgia russa contemporània. El director de teatre Ferran Utzet va descobrir-lo fa quatre anys al festival La Mousson d'Été de França i va decidir que portaria un dels seus espectacles a Catalunya, on no s'ha representat mai. Poc es podia imaginar aleshores Utzet que la proposta arribaria en un moment en què Rússia ha iniciat una guerra amb Ucraïna. Però fa temps que Viripàiev s'ha desvinculat del seu país natal. Després d'entrar a la llista negra de Putin per haver defensat el cineasta Kirill Serebrennikov i fer una crida als agents culturals perquè no donessin suport al president rus, va exiliar-se a Varsòvia. Allà se li va concedir la ciutadania polonesa i va rebutjar la russa.

Fa dues setmanes, Viripàiev va enviar una carta als teatres russos en què els explicava que destinaria tots els diners dels drets d'autor de les seves obres a ajudar els refugiats ucraïnesos. "Atès que el vostre teatre està finançat pel ministeri de la Federació Russa o pel departament de Cultura de la vostra ciutat, és a dir, l'estat que ara està duent a terme una guerra criminal contra el poble ucraïnès, matant-ne els ciutadans i destruint infraestructures de ciutats i pobles, he pres una decisió –escriu Viripàiev–. Tots els diners que rebré del vostre teatre els transferiré als fons de socors per a Ucraïna".

Cargando
No hay anuncios

Malgrat tot això, els espectacles de Viripàiev no parlen ni de la política del govern de Putin ni d'aspectes concrets de la societat russa. El dramaturg és considerat un dels principals exponents del nou drama rus i explora, sobretot, la tensió entre el buit espiritual i la vida accelerada de les societats actuals. Aquest és, de fet, l'eix vertebrador d'Unes abraçades insuportablement llargues, que ha traduït Miquel Cabal i que Ferran Utzet dirigeix a partir del 27 d'abril a la Biblioteca de Catalunya, l'espai de la companyia La Perla 29. Els personatges són "joves inquiets, que ho tenen tot, busquen omplir la vida de sentit i no saben com", explica el director. La història transcorre entre Nova York i Berlín i acompanya aquests protagonistes en un viatge a l'infern. "Busquen camins molt crus, basats en l'hedonisme, la droga, la fugida i la desesperació. Però aquest viatge és un aprenentatge per travessar les crisis i anar a un lloc millor", destaca Utzet.

Un espectacle explicat com un conte

Paula Malia, Alba Pujol, Martí Salvat i Joan Solé interpreten els quatre joves protagonistes. Dos d'ells són una parella acabada de casar que es trenca per un episodi d'infidelitat i un altre és un turista desorientat a Berlín. Una de les particularitats de l'espectacle és que està escrit i representat en tercera persona: els intèrprets narren les accions i la història com si fossin contacontes o com si expliquessin el guió d'una pel·lícula. Aquesta opció estilística atrevida "agafa les eines dramatúrgiques i les posa al servei de la ficció", diu Utzet. "Tot el pes de l'espectacle recau en els actors. No tenim objectes ni llenguatge gestual. La paraula és l'eix vertebrador de tota la posada en escena", afegeix Joan Solé.

Cargando
No hay anuncios

La proposta original de Viripàiev –que visitarà Barcelona i assistirà a una funció de l'espectacle el 10 de maig– era la simplicitat absoluta: quatre actors asseguts en tamborets i relatant l'obra amb un micròfon. Utzet també s'ha decantat per una opció austera, però hi ha incorporat alguns elements. El músic Jordi Busquets Rovira acompanya els intèrprets a l'escenari per dibuixar la banda sonora de l'espectacle, fet "d'arcs emocionals" i "ambients sonors" que evolucionen amb la història. L'escenari de la Biblioteca de Catalunya no tindrà una gran escenografia més enllà d'unes pantalles amb projeccions i una il·luminació pensada per crear un espai abstracte on habiten els personatges. "És un muntatge d'una altíssima exigència actoral –diu Utzet–. Hem buscat assolir la senzillesa, o almenys que així ho sembli a l'espectador".