Estrena teatral
Teatre01/05/2023

Els Joglars tornen a Barcelona: "Abans qui pensava diferent era alabat, ara és un traïdor"

La companyia celebra els 60 anys amb la comèdia contra els 'ofendiditos' '¡Que salga Aristófanes!'

Barcelona"El puritanisme dels Estats Units ja ha arribat a casa nostra", sentencia Ramon Fontserè, actor i director d'Els Joglars. Aquest és el pretext del seu últim espectacle, ¡Que salga Aristófanes!, que vol ser una defensa radical de la llibertat creativa, de la vida sense eufemismes, de la polèmica ideològica i contra els que se l'agafen amb paper de fumar. "John Cleese [Monty Python] diu que en tot humor hi ha crítica, i, si no es pot criticar res, doncs no hi ha humor possible. Si la gent té la pell molt fina, no saps per on tirar. Perquè, a més, aquesta gent intenten controlar la vida dels altres segons la seva percepció", afegeix Fontserè. ¿Un al·legat contra els ofendiditos? "No diem que el passat era millor. No defensem una posició moral. Diem que la llibertat d'expressió no és defensar allò que penses, sinó que l'altre pugui pensar diferent de tu", explica l'actriu Dolors Tuneu.

Els Joglars porten al Teatre Apolo de Barcelona (del 3 al 7 de maig) l'espectacle amb què des del gener del 2022 estan celebrant els 60 anys sent a la companyia privada en actiu més longeva d'Europa. Per això han retornat a un dels seus referents ètics i estètics, el dramaturg grec Aristòfanes, "un exemple de llibertat en una societat cada vegada més plena de tabús i ofenses", diu el director. Els Joglars parlen, com en la majoria de les seves obres, del poder i de l'opressió de l'individu en societat. "Avui la llibertat artística és un camp de mines, i és molt perillós on trepitges. Les mines són les ofenses, la censura o, encara pitjor, l'autocensura", apunta Tuneu.

Cargando
No hay anuncios

Un catedràtic apartat de les classes

L'autor grec apareix en escena a través d'un catedràtic de clàssiques que han apartat de l'ensenyament per trepitjar ulls de poll i al qual obliguen a rehabilitar-se. "És un professor d'una altra generació, però que manté la seva ètica i moral davant d’aquestes coses faltades de sentit comú", diu Fontserè, criticant el safe space que demanen els alumnes universitaris americans. Per a Els Joglars, la universitat ha de ser el lloc justament de la discrepància i la incomoditat, no de la sobreprotecció. "Estem fent una societat Disneylandia", alerta Tuneu.

Cargando
No hay anuncios

La companyia defensa que no és un espectacle reaccionari ni boomer. "No és qüestió d'edat. I no volem dir com ha de pensar la gent. Volem reivindicar l’espai de llibertat que és el teatre", exposa Tuneu. Els Joglars asseguren que el públic els ha donat la raó durant la gira perquè ¡Que salga Aristófanes! ha aconseguit indignar alguns espectadors, però la majoria de públic els aplaudeix a peu dret. "Volem provocar polèmica i el públic ho ha agraït, és catàrtic", assegura Fontserè. "Les xarxes han promogut una cacera de bruixes. L'assenyalament pot col·locar-te en el bàndol dolent i portar-te a l'ostracisme. Quan la gent pensa que és millor callar per no tenir problemes, tenim un problema, i més com a artistes. Nosaltres no tenim por d'això", diu Tuneu. "Abans qui pensava diferent era alabat. Ara no! Qui surt del tancat és un traïdor", diu Fontserè.

Els Joglars obren La Cúpula

"En aquesta casa he viscut la utopia, tant financerament com artísticament", diu Ramon Fontserè, que fa una dècada que va agafar el relleu d'Albert Boadella al capdavant d'Els Joglars. "L'objectiu sempre ha estat que artísticament es treballés de valent". Els Joglars tenen una sala d'assaig extraordinària, des del 1976, una cúpula situada a Pruit, en ple Collsacabra. El primer espectacle que hi van fer és La Torna. A tocar hi tenen una masia on viu Ramon Fontserè i on la companyia sencera s'instal·la en períodes de creació. Aquí poden tenir quatre mesos per aixecar els seus espectacles des de zero i en equip, sense presses. Per celebrar el 60è aniversari, Els Joglars han decidit obrir i compartir el seu espai d'assaig tots els mesos que no l'utilitzin a residències de companyies, concerts i festivals, un projecte pel qual busquen finançament. "Tenir un èxit és difícil, però és més difícil mantenir-te durant molt de temps. El més difícil és resistir tal com ens agrada treballar", diuen. De moment, Fontserè assegura que té corda per continuar: "Encara m'agrada jugar, i no he perdut les ganes de fer gires, anar a sopar i a fer copes. Aquesta vida itinerant és la que conec. Els Joglars és una experiència artística portada amb tota la passió i amb totes les conseqüències".