La missa del Watusi torna al Lliure en un escenari més gran

BarcelonaDes que es va presentar al Festival Grec el 2023 en una versió de concert, El día del Watusi no ha parat d'escalar cims cada vegada més alts. Amb l'estrena de l'espectacle, l'any passat, el públic va córrer a comprar entrades i la crítica va concloure unànimement que era un dels millors muntatges de l'any. Després van arribar els premis: Enric Auquer va rebre el Max pel seu paper com a protagonista de l'obra, que també va sumar tres premis Butaca i sis premis de la Crítica. Dirigit per Iván Morales, el muntatge –que és l'adaptació teatral de la novel·la homònima de Francisco Casavella i es representa en castellà– va aglutinar un gruix considerable de seguidors i defensors, i tant el Teatre Lliure com la companyia volien seguir donant-li vida. Per això a partir d'aquest divendres El día del Watusi torna al Lliure amb un repartiment renovat en part i en un nou espai que el fa créixer escènicament: la Sala Fabià Puigserver.

"Hem mantingut la disposició dels espectadors, en una platea frontal, però ara tenim un espai enorme que li dona molta més espectacularitat. La missa watusiana és encara més sagrada", subratlla Morales. Amb aquest canvi d'ubicació –abans s'havia representat al Teatre Lliure de Gràcia–, la companyia ha doblat l'aforament i ara cada funció tindrà 400 localitats. I malgrat això, les entrades pràcticament ja estan exhaurides. "Només en queden per a la setmana de pròrroga que vam anunciar fa pocs dies", destaca el director del Lliure, Julio Manrique, que pronostica que aquesta nova versió de l'obra "també tindrà una llarga vida".

Un dels principals canvis en aquesta reestrena recau en Guillem Balart. L'actor ha assumit el paper de Fernando Atienza, que en l'espectacle anterior encarnava Auquer. "Quan l'Iván em va preguntar si volia agafar el relleu de l'Enric, vaig demanar-li quatre dies per pensar-m'ho. És una responsabilitat forta, no només pel que demana com a actor sinó també pel que explica l’obra i des d'on ho explica. És important la condició política de l'espectacle: cada dia fem un homenatge a tots els caiguts de la Transició, a aquelles persones que van construir una Barcelona que després, amb els Jocs Olímpics, la mateixa ciutat es va menjar", assenyala Balart.

Personatges més humans

Al repartiment també s'hi han incorporat Anna Alarcón, Eduard Alves –que és el codirector musical, i ara a més assumeix alguns petits papers–, Artur Busquets i Vanessa Segura per cobrir les sortides de Vicenta Ndongo, Xavi Sáez i Bruna Cusí. Raquel Ferri i David Climent repeteixen, si bé hi ha hagut una nova assignació de personatges. "Amb aquesta nova versió hem tornat a jugar. Ni tan sols els intèrprets que continuen fan els mateixos papers o tenen el mateix text que en el muntatge anterior", assenyala Morales, que afegeix que "ara els personatges són més humans, més perversos, més delirants i més fràgils, i el joc entre la companyia està molt més compacte".

També han treballat de nou en la posada en escena. "Volíem intentar comprendre l’energia que hi ha darrere la novel·la. Vam trobar-nos amb persones que van conèixer Casavella, vam anar a alguns bars que ell visitava i, fins i tot, vam anar a misses evangèliques a l'Hospitalet de Llobregat", explica Balart. Aquesta darrera experiència, de fet, marca l'esperit de l'espectacle. "Si aconseguim que l'obra tingui l'energia d'aquelles misses, ja ho tindrem –diu Morales–. És una sensació de comunitat i de transcendència meravellosa".