Crítica teatral

'Moeder Courage': Quan la contemporaneïtat trepitja el classicisme

La proposta de Lisaboa Houbrechts té imatges boniques, però esperàvem més

Moeder Courage Autor: Bertolt Brecht

  • Direcció: Lisaboa Houbrechts 
  • Interpretació: Laetitia Dosch, Koen De Sutter, Joeri Happel, Aydin Ìşleye, Alain Franco, Laura De Geest, Lisi Estaras, Pietro Quadrino 
  • Música original: Paul Dessau 
  • Teatre Lliure. Sala Fabià Puigserver. 16/07/2025. Festival Grec

La directora d’aquesta mirada contemporània sobre el clàssic de Bertolt Brecht Mare Coratge, Lisaboa Houbrechts, arriba al Grec precedida d’una certa fama per haver crescut a la cuina de la Neecompany de Jan Lauwers i treballat al costat d'Alain Platel i Ivo Van Hove, tots ells protagonistes del millor teatre belga. També per les seves altres mirades contemporànies sobre Medea a la Comedie Francaise o sobre Orfeu i Eurídice dirigit a Hannover. En aquells espectacles barreja —vull creure que amb encert— arts visuals, música, text, coreografia i perfomance.

Cargando
No hay anuncios

Una part de barreja hi ha en la seva proposta sobre el clàssic antibel·licista de Brecht. Houbrecht ha hagut de conservar quasi tot el text, ja que els hereus del dramaturg només deixen retallar un petit tant per cent de l’original i no diuen res de les acotacions. I el text hi és, però Brecht ha marxat una mica esverat per les decisions de la directora, a la qual sembla que li interessa més l’aspecte visual i sonor i les textures de les imatges que la claredat en la narració. Entre els encerts de la proposta hi ha les cançons originals compostes per Paul Dessau i fins i tot algun bonic afegit coral.  

Houbrechts justifica la substitució de l'icònic carro que empeny Coratge i els seus fills per una pesada esfera que simbolitzarà la vida i el cos femení. Doncs diria que no funciona ni com allò que ens diu ni com a element dramàtic. Certament, la superfície aquàtica en què mou el drama i els personatges subministra imatges boniques, però les interpretacions queden lluny de les paraules i les intencions, més encara per la penombrosa il·luminació que utilitza durant tota la funció. No hi ha temperatura. No hi ha drama per més que hi hagi algun crit de la filla muda, que morirà en una mena de coreografia performativa força atractiva però insuficient per aixecar la funció. L'espectacle va rebre l’aplaudiment només educat i curt d’una platea que esperava més. No sempre s’encerta. Però quan venen de fora cal mirar-s'ho abans.