Les T de Teatre no ploren i el públic riu a gust

T de Teatre és la companyia catalana més veterana només d’actrius (això no treu que incorporin actors en determinades propostes). Fa 35 anys que trepitgen escenaris, des d'aquells fantàstics Contes misògins, de Patricia Highsmith, amb els quals es van donar a conèixer. Tenen una llarga trajectòria (14 espectacles i prop de 3.000 funcions), a través de la qual han creat una peculiar manera de fer comèdia, escollint per a cada projecte un director i dramaturg diferent. Per a Avui no ploraré s'han posat a les mans d’un dels directors argentins més acreditats entre nosaltres, Nelson Valente, responsable d’espectacles com El loco y la camisa, Els gossos,Amnèsia i Los finales felices son para otros.

El territori de T de Teatre és la comèdia i el de Valente, també. En particular, la comèdia de famílies disfuncionals, o sia de quasi totes. La família d’Avui no ploraré són tres germanes de classe mitjana que arrosseguen les seves vides convencionals amb més cinisme que germanor. La Bibiana (Àgata Roca) és una alcohòlica funcional casada amb un home inconsistent i dubitatiu (Jordi Rico); la Lola (Mamen Duch) és una mestressa de casa de matrimoni fallit amb un home ric, masclista i iracund (Albert Ribalta), i la tercera, la Llum (Carme Pla), és una depressiva amb intents de suïcidi repetits a qui donen l’alta del psiquiàtric i a qui caldrà vigilar de molt a prop. I si les relacions entre tots ells són còmicament conflictives, l’arribada d’una companya de psiquiàtric a la casa (Marta Pérez) determinarà la confrontació més explosiva.

Tot plegat configura un conjunt de personatges dibuixats amb tiralínies, sense profunditats emocionals, que conformen un atractiu grup humà en un text per entretenir. Estem parlant d'una comèdia per riure, amb gags molt ben servits per tots els intèrprets i amb algun d’ells antològic, perquè ja se sap que la bogeria pot resultar xocant i graciosa. Funciona molt bé l’espai escènic giratori (Alejandro Andújar) i, com dèiem, també la direcció molt pendent de les qualitats de cadascuna de les actrius i actors. Ens diuen que elles no ploraran, però és segur que el públic riurà amb ganes i sortirà del teatre satisfet. A T de Teatre li queda comèdia per estona.