BarcelonaQuim Masferrer va estrenar Temps a l’edició del festival Temporada Alta del 2012, però l’aparició del programa El foraster a la seva carrera va fer que la gira de l’espectacle quedés interrompuda. “Sembla que el vaig estrenar fa sis mesos”, diu l’actor sobre les sensacions que li produeix reprendre l’espectacle des d’avui i fins al dia 21 a la sala Barts. Després de 54 bolos arreu del territori, l’espectacle es podrà veure per primera vegada a Barcelona. La premissa amb què Masferrer va començar a treballar és “la màxima llibertat” escènica, i va trobar que el millor exponent d’estar de tornada de tot i de poder-s’ho permetre tot sense por a represàlies és un personatge a qui li queda una hora i mitja de vida. A més de llibertat, i de no haver de tenir por al ridícul, el personatge li ofereix la possibilitat de treballar amb una àmplia pàtina de colors.
En els últims instants de la vida d’una persona hi conflueixen “el dubte, la contradicció i el misticisme”, explicar Masferrer. Ell aborda aquest moment amb humor i l’aprofita per esbravar-se dels fets de l’actualitat política i social que el fan indignar, però també hi transita amb respecte i amb la intenció de no caure en frivolitats. “Els últims noranta minuts de la teva vida han de ser desendreçats a la força”, diu Masferrer. De fet, Temps trenca amb el plantejament clàssic dels espectacles amb presentació, nus i desenllaç, i funciona com un compte enrere -hi ha un cronòmetre a l’escenari- del qual el públic ja sap el final. “No hi ha espòilerspossibles, al final em moro”, recorda.
Temps és el segon espectacle que Masferrer fa des de que porta en solitari el Teatre de Guerrilla. A diferència del primer, El xarlatan, en què feia tots els papers de l’auca, en aquest espectacle va incorporar la figura del director, i ha tingut un còmplice de luxe, Ramon Fontserè, el director d’Els Joglars.