Un ‘thriller’ de Lee Child guanya el VIII premi RBA

BarcelonaEl premi RBA de novel·la negra és un dels més ben dotats del gènere. En la 8a edició ha distingit amb els 125.000 euros del guardó un autor de la casa. Personal s’afegeix a Un disparo, Mala suerte i El camino difícil, novel·les que tenen en comú que són “ thrillers nord-americans” escrits per un autor d’origen britànic -per tant, tenen un ritme picat i no amaguen les aspiracions comercials-, tots protagonitzats pel mateix expolicia militar, Jack Reacher. “Les novel·les de Lee Child es poden resumir així: algú comet un crim i Reacher se’n venja”, deia el periodista, i presentador de l’acte, Antonio Lozano, poc abans de donar pas a una videoconferència amb Nova York: l’autor no havia pogut viatjar a Barcelona (fa tot just una setmana que Personal s’ha publicat als Estats Units).

“El meu ritme de treball és sempre el mateix: dedico mig any a escriure una novel·la i l’altre mig a fer-ne promoció i a descansar”, admetia Child, amb samarreta negra i cara de son. Segueix aquesta rutina des que va publicar el 1997 Killing floor, primer lliurament de la sèrie de Reacher, que a Personal arriba en el dinovè títol. El llibre arrenca amb l’intent d’assassinat del president francès amb un fusell de gran abast. El vidre blindat del cotxe en què viatja evita la tragèdia, però el franctirador fuig i la CIA es posa en contacte amb un dels expolicies militars més expeditius dels Estats Units, Jack Reacher, perquè localitzi el criminal i l’enxampi, viu o mort. “L’objectiu d’escriure ficció és fer realitat els desitjos que la vida diària no ens permet -explicava Child-. Com que vivim en un món civilitzat, deixem que les injustícies i els crims es resolguin judicialment. Amb la ficció podem venjar-nos de debò dels criminals”. A més, el thriller permet dividir el món entre bons i dolents i remetre el lector a les “pors atàviques”: si abans eren les “bèsties”, ara són franctiradors i amenaces globals. “Després dels atemptats de les Torres Bessones, la meva ficció va guanyar popularitat -deia l’autor-. ¿És perquè simplement tocava o perquè els lectors necessitaven un heroi com Jack Reacher?”