“Tim Burton és un home estrany, però jo també”

Barcelona“Cada cosa que m’ha passat des dels 18 anys és fruit de la casualitat”, diu Danny Elfman (Los Angeles, 1953), el compositor de la majoria de pel·lícules de Tim Burton. Una “successió de casualitats” des que va tocar el violí en un espectacle teatral a París l’ha dut a ser un dels músics més personals del cinema nord-americà i l’home de confiança de Burton. “Ell és un home estrany, però jo també ho sóc; per això funciona la relació”, diu un Elfman afable i xerraire que fa uns dies que és a Barcelona preparant amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) els dos concerts que oferiran aquest dissabte (19 h) i diumenge (11 h) a L’Auditori i en què, sota la direcció de John Mauceri, interpretaran quinze peces de bandes sonores de films de Burton com Beetlejuice, Batman, Alícia al país de les meravelles i Eduard Manstisores.

L’espectacle Danny Elfman. Música de les pel·lícules de Tim Burton va estrenar-se a Londres l’octubre del 2013, i inclou la projecció de dibuixos de Burton i d’imatges de les pel·lícules. Elfman l’ha estructurat en quinze suites amb “fragments coneguts i d’altres que no ho són tant però que paga la pena explorar” perquè no volia que fos simplement “un grans èxits de les melodies”. De fet, hi ha fins i tot parts noves que no formen part de les bandes sonores. “Va ser molt complicat treballar amb quinze obres, una autèntica bogeria, i no sabia si funcionaria”, recorda Elfman.

La veu de Jack Skellington

El projecte va néixer com una proposta del Royal Albert Hall de Londres i duia un regal imprevist. “Un dels productors em va dir que per què no cantava també alguna cançó”, diu Elfman, que la pel·lícula Malson abans de Nadal (1993) posava veu a algunes de les cançons del personatge de Jack Skellington. “Però vaig oblidar-me del tema, i al cap de sis mesos em van dir que en el programa del concert s’explicava que jo cantava en directe. Així que havia de cantar sí o sí”, explica. Tot i tenir “por escènica”, va fer-ho, i també serà així a Barcelona, on a més de l’OBC també participarà la Coral Càrmina dirigida per Daniel Mestre.

La història d’Elfman com a músic és si més no singular. No tenia antecedents musicals a la família, ni havia estudiat música, però va començar a tocar el violí. “Però mai havia pensat interpretar en públic ni compondre”, recorda. A principis dels 70 es va convertir en el líder del grup Oingo Boingo, que havia format el seu germà Richard, amb qui també va tirar endavant el film Forbidden zone (1980). I tot va començar a agafar una altra dimensió quan Tim Burton va proposar-li compondre la música de La gran aventura de Pee-wee (1985), el primer treball d’Elfman amb orquestra.

A partir d’aquí, la seva trajectòria va ser un seguit de reptes, el més significatiu dels quals va ser la banda sonora del primer Batman de Burton, l’any 1989. “Aleshores jo només havia fet una desena de pel·lícules; ara en porto més de cent. Era la primera vegada que treballava amb una gran orquestra, i també el primer cop que feia una partitura dramàtica, perquè fins llavors només havia fet comèdies. Va ser desesperant, perquè ni l’estudi ni els productor confiaven en mi. Va ser molt difícil, però vist amb perspectiva puc dir que em va ajudar a arribar aquí”, diu Elfman, que segueix assumint reptes, com ara un ballet i un concert per a violí.