Toldrà alegret i mozartià
Magnífica entesa entre Albert Guinovart i David Alegret al Petit Palau
David Alegret i Albert Guinovart
Petit Palau. 4 de febrer
El domini del cant mozartià i rossinià sempre és la millor escola, al servei del que vingui després. David Alegret ho sap i, sent com és un excel·lent intèrpret de Mozart i de Rossini, serveix amb els millors recursos possibles les línies pures, lluminoses i mediterrànies de les cançons d'Eduard Toldrà. Un Toldrà alegre(t) en mans del tenor català, transparent, molt ben frasejat i amb una dicció i pronunciació envejables.
L'entesa del cantant amb un músic de cap a peus com Albert Guinovart es va palesar des dels primers compassos del cicle de cançons amb text de Trinitat Catasús. I la cosa va seguir amb un nivell molt alt amb els poemes de Josep Carner, Tomàs Garcés i Josep Maria de Sagarra, a més de La mar estava alegre, L'hort i Festeig sobre textos de Maragall. Un programa ben triat i ben estructurat com a part integrant de cicle Intèrprets Catalans, i que també va incloure peces de Guinovart mateix, sol davant del piano o com a autor d'una cançó amb text de Manuel Forcano (la preciosa T'estim). Sense oblidar una obra d'Alícia de Larrocha sobre un poema de Josep Carner (Cançó d'un doble amor).
El públic que omplia mig Petit Palau s'ho va passar bé, perquè Alegret és un artista entregat i expressiu, carismàtic i bon comunicador. I que, quan bandeja l'excessiva dependència del faristol –val a dir que debutava en la meitat de les cançons interpretades– i es deixa anar de debò, aconsegueix fer tocar el cel amb la mà amb un cant depurat, cristal·lí i bon representant de la millor herència del cant de casa nostra. Amb ambaixadors com Alegret, gran part d'aquest repertori hauria de tenir una projecció desacomplexadament internacional. Si deixéssim de practicar aquest esport tan celtibèric que és l'autoodi, ens sentiríem molt orgullosos del nostre Toldrà. O del nostre Gerhard. Entre d'altres.