BarcelonaToti Soler (Vilassar de Dalt, 1949) va estar a punt de plegar a causa del dolor als braços. “No podia aguantar un concert sencer. Tocar la guitarra no és una posició gaire natural, i amb els anys això et fa la punyeta. Vas al conservatori i allò sembla un hospital”, recorda amb humor. L’ajuda del doctor Cugat i uns exercicis gimnàstics seguits amb disciplina diària van capgirar la situació, i ara Toti Soler mira el futur amb ganes de seguir endavant. Acaba de publicar el disc Transparències (Satélite K) i en té un altre de previst per a l’any que ve que es titularà Twins i que dedica als seus néts bessons i a la seva filla. I a més vol dedicar el 2017 a enregistrar un disc amb música de Bach. “El volia fer des que vaig començar a tocar la guitarra. Bach és el que em neteja, el que m’endreça. Tocar la seva música és una escola impressionant, i amb els anys he après una miqueta a dir-lo”, explica.
Toti Soler, tot i la impressionant aportació que ha fet a la música catalana abans i després d’acompanyar Ovidi Montllor, és poc amic de les celebracions, però avui farà una excepció. L’Associació d’Artistes Intèrprets o Executants l’ha premiat pels seus 50 anys de vida professional -“52”, precisa-, i per correspondre al reconeixement ha organitzat un concert al Teatre de Sarrià de Barcelona (21 h) en què l’acompanyaran el contrabaixista Marc Prat, el percussionista Arnau Figueres, la cantant Gemma Humet i l’actor Joan Massotkleiner. “Farem una mica de tot: cançons, un fragment de l’ Amic i amat de Llull, temes nous de Twins i al final un homenatge a l’Ovidi”, explica.
Serà, per tant, una celebració antològica que inclourà també peces de Transparència, un treball que Soler defensa com “una proclama a la vida”. De fet, els vuit temes d’aquest disc ja els va incloure en treballs anteriors com Una vida més alta (2008), Raó de viure (2011), El teu nom (2013) i El temps que s’atura (2015), però ara els aplega perquè junts agafen una altra dimensió que els connecta amb els de Vida secreta (2005). “És un dels meus discos favorits”, reconeix Soler, que fa servir el terme transparència per descriure unes composicions instrumentals que neixen d’improvisacions. A Transparències, els temes estan ordenats per “tonalitats i estats d’ànim, un d’optimista i un altre de pessimista”. “Per exemple, Pluja és un tema plaent que està inspirat en un poema de joventut de Pere Quart que vam interpretar amb l’Ovidi a Prada de Conflent, i que a casa vaig convertir en una improvisació llarga. En canvi, a L’alquimista, inspirat en poemes de Palau i Fabre, hi ha un altre estat d’ànim perquè Palau i Fabre era un home que portava una ràbia per dins”.
Tant els títols dels últims discos com l’entusiasme amb què parla avui Toti Soler transmeten aquell “sí a la vida” de l’Ovidi. “És el que tenim. La vida pot ser cruel i despietada, plena de guerres, sofriments i injustícia, però el «sí a la vida» és el desig que tenim de tenir una vida més plena i més bona”.