BarcelonaL'equip d'arqueòlegs que està investigant a la serra d'Atapuerca ha anunciat aquest divendres una de les grans troballes dels últims anys, que hauria de permetre descobrir com era la cara del primer europeu. Un fòssil humà d'una part d'un rostre que podria tenir 1,4 milions d'anys, trobat a la cavitat anomenada l'Avenc de l'Elefant, "permetrà entendre l'origen de la cara moderna", ha assegurat l'arqueòleg català Eudald Carbonell, que considera que és la troballa més important de la seva carrera.
Carbonell codirigeix la recerca juntament amb Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro, i Rosa Huguet és la investigadora i coordinadora del jaciment de l'Avenc de l'Elefant, que forma part del sistema d'afluents de la cova principal d'Atapuerca i té la datació més antiga de tota la serra.
Va ser un dels membres de l'equip, Edgar Téllez, qui el 30 de juny va trobar les restes òssies enterrades entre argila al sector delimitat com a K29 del nivell TE7. Després de netejar-les i analitzar-les, s'ha confirmat que es tracta d'un maxil·lar superior i una galta. Les restes s'han restaurat i consolidat a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Ara falten les mostres geològiques per estimar amb més precisió l'antiguitat del fòssil, que es processarà al Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) de Burgos. Els resultats per determinar l'espècie se sabran l'any que ve, però és probable que sigui part d’una de les primeres poblacions que varen colonitzar Europa. "Si bé no van ser del primer poblador d'Europa, sí de l'espècie que va socialitzar Europa", ha dit Bermúdez de Castro.
La dècada prodigiosa d'Atapuerca
Carbonell està convençut que ve "la segona dècada prodigiosa" d'Atapuerca, ja que tenen detectades les zones calentes on poden trobar més homínids. "Fa uns anys nosaltres vam ser els primers a dir que Europa estava petada d'humans fa un milió d'anys i així s'ha comprovat. Avui dic que Europa estava petada fa 1,5 milions d'anys", ha dit Carbonell. A més, ha assenyalat que només a Atapuerca es pot trobar un registre fòssil des de fa 1,5 milions d'anys fins avui, amb totes les espècies humanes conegudes representades.
Fins ara, la cara més moderna registrada en la història de la humanitat ja era la de l'Homo antecessor (o home d'Atapuerca), amb una antiguitat de 850.000 anys, gràcies als fòssils descoberts a la cova Gran Dolina el 1994. Des de llavors els científics han estat estudiant l'evolució del rostre. "Els neandertals són més contemporanis, però són molt diferents de nosaltres. En canvi, sorprèn veure com ens assemblem a una espècie de fa 800.000 anys", diu Arsuaga, en referència a l'Homo antecessor.
Les restes d'homínids més antics trobats fora del continent africà s'han localitzat a Geòrgia, a Dmanisi, pels quals es va establir una nova espècia (H. georgicus), que serien només uns 400.000 anys més antics dels que avui s'han presentat a Burgos. De tota manera, "a primera vista" no tenen clar que la troballa d'Atapuerca es tracti d'un Homo erectus (que en el fons és un "calaix de sastre", diuen) o un Homo georgicus. La troballa, si es confirma, és probable que pertanyi a una espècie que encara no s'ha pogut identificar.
L'Avenc de l'Elefant, un niu de tresors
L'actual campanya d'excavació a Atapuerca havia de servir per continuar els treballs a la part superior de l'Avenc de l'Elefant iniciats el 2021. Aquesta zona és una de les més importants, perquè era pròxima a una de les entrades principals de la cavitat, i en els nivells excavats abans sempre s'hi han fet més troballes que en la resta del jaciment.
En el mateix punt que el fòssil actual, però dos metres per sobre, el 2007, el 2008 i el 2009 ja s'hi van trobar les restes òssies humanes més antigues d'Europa –una mandíbula, un molar, un húmer–, de fa 1,2 o 1,3 milions d'anys, que es van assignar a l'Homo sp, una espècie indeterminada, per manca de dades concloents. Ara es creu que aquest fòssil pot estar relacionat amb aquelles restes i que pertanyerien a una de les primeres poblacions que van colonitzar Europa. "Si és així, podrem determinar la identitat de l'espècie humana que vivia a l'Avenc de l'Elefant i podrem fer la comparació entre la nova cara i la de l'Homo antecessor, i aprofundir en l'origen de l'espècie anomenada fa 25 anys", apunten. Aquest Homo sp podria tenir un nou cognom i seria el nostre avantpassat europeu més remot.
4 preguntes a Eudald Carbonell: "És una descoberta de les que es fan cada 50 anys"
Han fet una trobada històrica.
És la troballa més important dels últims anys, per tot, per l’antiguitat i perquè és una resta d’una cara. És un moment molt memorable, és una descoberta de les que es fan cada cinquanta anys.
Per què en aquesta zona s’hi van acumular més restes?
Les restes cauen a l’entrada d’una cova i es dipositen al fons depenent de la gravetat i de la zona. És una cosa aleatòria, i en els llocs on s’acumulen és on hi ha el risc de fer més troballes arqueològiques i paleontològiques.
¿Creu que es produiran més troballes?
Sí, i que vagin sortint trossos que permetin reconstruir tota la cara. És molt probable, i pot ser que quan acabi aquesta campanya el 26 de juliol tinguem pràcticament tota la cara, perquè l’altra meitat es pot reproduir. I és probable que al nivell que estem excavant surti la cara sencera. Serà la cara dels habitants d’Europa de fa 1,5 milions d’anys.
Assegura que es podrà reconstruir la cara “del primer europeu”
És molt important saber l’aspecte d’una cara moderna, com la nostra, entre cometes, perquè és molt antiga, té milions d’anys. Si veiéssim la cara dels nostres avantpassats ens sorprendríem perquè és molt semblant a la nostra. Resulta que, com més vell és el fòssil, les cares més s’assemblen a les nostres. Abans es pensava que com més vell els ossos serien més gruixuts i les cares serien més semblants a les dels neandertals.
¿Hi ha alguna resta comparable a la que han trobat?
Es pot parlar de la dent de Granada, però no hi ha restes comparables a les d’avui. Jaciments pleistocens de 800.000-1.200.000 anys amb restes fòssils significatives són a Atapuerca. Trobar una cara és difícil, perquè els ossos són molt prims i quan s’enterren es trenquen. S’han trobat dents, mandíbules, fronts, que són més robustos. Per això trobar una cara és tant important..